Les exposicions que cal apuntar-se a l’agenda aquesta temporada

Comença un nou curs i el món de l’art també renova les seves propostes. Fa onze anys que a la capital catalana, el tret de sortida de la programació el marca el Barcelona Gallery Weekend, que té lloc el cap de setmana del 18 al 21 de setembre. 50 artistes ompliran 24 galeries de Barcelona i L’Hospitalet amb un extens programa d’activitats i visites guiades per a tots els públics. No només és gratuït, sinó que permet trencar barreres entre galeristes i visitants per tal que aquests continuïn visitant els espais tota la temporada.

A partir d’aquí, l’any ens depara diverses exposicions que val la pena remarcar. A partir del novembre, el MACBA celebrarà trenta anys a través de les obres de la seva col·lecció. La intenció de l’equipament és retre homenatge a la trajectòria del museu tot relacionant entre si obres significatives que s’han fet pas durant aquests anys de vida “enmig d’un paisatge cultural radicalment alterat, marcat per la migració, la resistència política i les noves formes de col·lectivitat”. Paral·lelament, el museu presentarà l’exposició Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica, comissariada per la directora Elvira Dyangani.

També al novembre, la Fundació Miró sumarà capes a la nostra percepció dels Estats Units, el país que tantes contradiccions ens genera actualment i que tanta llibertat va suposar pels artistes damnificats per les guerres que van tenir lloc a Europa i a països concrets com Espanya durant el segle XX. L’exposició inclou al voltant de 160 obres tant de Miró com d’una gamma d’artistes de diverses generacions: Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner, Arshile Gorky, Alice Trumbull Mason, Jackson Pollock i Mark Rothko, entre molts altres. Per si algú vol començar a entrar en matèria, a partir del setembre el centre de fotografia KBr exposarà els retrats de Nova York d’Helena Levitt, que mostra la vida quotidiana de la seva ciutat natal a partir del 1930.

Al desembre, una proposta que molts ja tenim subratllada a l’agenda és la gran exposició del CCCB sobre Mercè Rodoreda. La mostra Rodoreda, un bosc, comissariada per l’assagista i professora Neus Penalba, recorrerà els grans temes de l’obra de l’escriptora catalana, aprofundirà en el seu imaginari i posarà al centre la radicalitat de la seva literatura. Les expectatives són molt altes i de ben segur que atraurà una bona quantitat de públic àvid d’endinsar-se en l’obra d’aquesta referent de les lletres mundials.

Unes mostres que poden servir de context històric rodoredià són les exposicions que el MNAC dedica a la guerra: a partir de l’octubre, podrem veure Dibuixos del Museu Nacional. Espurnes de la guerra (1914-1918); a la tardor, Sim, el dibuix i la guerra; i a l’hivern, Els dipòsits franquistes del SDPAN (Servicio de Defensa de Patrimonio Nacional franquista) al Museu Nacional. I sense moure’ns d’aquest període, m’encurioseix la proposta que la Fundació Tàpies dedicarà a la directora de cinema francesa Germaine Dulac, que vol ser també una reflexió sobre com les avantguardes van invisibilitzar certes artistes que posaven en tensió els discursos de la societat d’entreguerres.

Quant a efemèrides, de cara al 2026 (quatre mesos i ja hi som!), en el camp del patrimoni haurem d’estar pendents dels 100 anys de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí, els 700 anys de la fundació del monestir de Pedralbes i els 100 anys del naixement de l’artista tèxtil Aurèlia Muñoz, totes elles impulsades per la Generalitat.

Clàudia Pagès, el nom propi de la temporada

Sembla que aquesta serà la temporada de Clàudia Pagès Rabal (Barcelona, 1990). L’artista representarà l’art català a la Biennal d’Art de Venècia, que se celebrarà del 9 de maig al 22 de novembre del 2026. Ho farà de la mà de l’Institut Ramon Llull i la comissària Elise Lammer amb el projecte Paper Tears, que es basa en les marques d’aigua que es creen durant el procés de fabricació del paper conservades a l’arxiu del Museu Molí Paperer de Capellades, amb documents que es remunten al segle XII i ens connecten amb la contemporaneïtat. Abans d’inaugurar la mostra allà, Pagès també participarà a la 18a Biennal d’Istanbul, exposarà al MUMOK de Viena, i itinerarà la seva peça Aljubs i Grups a INDEX - The Swedish Contemporary Art Foundation. Així doncs, l’any 2026 serà un any per seguir Pagès de ben aprop; i amb una mica de sort, aviat la veurem també a Barcelona.

I per si encara us queden ganes de viatjar, unes quantes cites més que poden servir-vos d’excusa per veure món: a Lisboa podreu veure la mostra individual Inhabit the contradiction de Carlos Bunga, artista establert a Barcelona; a Texas, una exposició col·lectiva al Bio Morphe del Moody Center for the Arts que comptarà amb la presència d’Eva Fàbregas, qui, per cert, també estarà a la Biennal d’Istanbul; i ja que heu creuat l’oceà, Joan Fontcuberta i Pilar Rosado seran a la 17a Bienal de Artes Mediales de Santiago de Xile; tots plegats, artistes que representen Catalunya al món amb el suport de l’Institut Ramon Llull.

Els plats forts dels museus d’arreu de Catalunya

Com cada temporada, a prop de casa hi trobarem de tot. Especialment interessant serà la mostra amb què el Museu de Girona reivindicarà l’artista Francisca Rius a partir del mes de novembre. Rius va ser una de tantes creadores que va haver de transitar i sobreviure en una època i en un entorn poc favorable per al desenvolupament professional femení. Com explica el museu, “la seva incipient carrera artística mostrava una especial sensibilitat i destresa tècnica i conceptual, i la seva obra primerenca semblava destinada a excel·lir en el disseny gràfic. Però, primerament, l’entorn familiar i social van limitar les seves aspiracions. I seguidament la Guerra Civil Espanyola i les circumstàncies polítiques posteriors van portar la seva trajectòria professional i artística a un final brusc.”

Sense marxar gaire lluny, el Museu de l’Empordà (reobert aquest 2025) dedicarà una mostra al fotògraf Jordi Puig. El Museu de Lleida continuarà amb la mostra Origen, que explora el vincle entre l’art contemporani i la història amb una selecció d’obres de la Fundació Sorigué en diàleg amb peces històriques del Museu de Lleida. A la Catalunya Central, sempre podeu visitar la magnífica col·lecció del Museu Episcopal de Vic, i el Museu d’art Barroc de Catalunya, situat a Manresa, celebrarà a l’octubre les Jornades d’art barroc a Catalunya, que reflexionaran sobre si és cert que en ple segle XXI, l’art d’aquesta època per fi ha aconseguit superar “el feixuc llast que venia arrossegant de resultes de més de dos segles de desatenció i crítiques continuades”. A més, sempre cal estar atents al que fan els centres d’art com Lo Pati, a Amposta, i tants altres que reparteixen art a tot el país.

Tot això i molt més

És impossible destacar totes les propostes dels museus i les galeries aquesta temporada. A Barcelona, tingueu en compte també que a partir del novembre, el Museu Picasso ens endinsarà en l’artífex de la curiosa disciplina de la patafísica, Alfred Jarry. Allà descobrirem qui era, què va fer durant la seva curta vida i per què la seva aportació ha passat a la història a base d’influir en els grans noms del moviment surrealista. A més, l’exposició dedicarà un apartat a la recepció de la seva obra a Catalunya, en la qual descobrirem què té a veure la figura d’Ubú, protagonista del món creatiu de Jerry, amb referents de l’art de casa nostra com l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual, Pilar Aymerich, Joan Miró, els Joglars i Anna Lizaran, entre d’altres. Mireu també les propostes de la Fundació Vila Casas, el CaixaFòrum, La Virreina, el Palau Martorell… La capital és plena d’art!