Casa Rovira: la ‘Casa en flames’ dels rics no ha estat mai a Cadaqués

Catalunya va sortir del segle XX enganxada a un serial familiar en una masia modernista entre caves del Penedès i arriba al primer quart del XXI assumint que les tragèdies de milionaris tenen lloc en una finca racionalista davant del Mediterrani. De Can Raspall dels Horts, la finca de Torrelavit que acollia els Montsolís a Nissaga de poder, hem passat a la Casa Rovira de Casa en flames, la construcció costanera de José Antonio Coderch on s’esdevé la nova onada de sadisme familiar burgès. “La gent creu que ha estat amb Casa en flames quan ha esclatat la fascinació, però ja feia uns anys que ateníem peregrines cinèfiles que trucaven al timbre tot sovint preguntant si podien entrar a veure-la”, explica Marc Rovira, copropietari de la casa, un matí abrusador de juliol en rebre l’equip de Quadern en aquesta propietat icònica. Rovira es refereix a les fans de Tres metros sobre el cielo, l’adaptació espanyola de la novel·la adolescent de Federico Moccia que van protagonitzar Mario Casas i María Valverde el 2010 i que va posar al disparador cinematogràfic una propietat familiar en què ja s’havien rodat anuncis d’oli amb Karlos Arguiñano o de marques de probiòtics japonesos.

Fa més d’una dècada que és escenari d’altres sèries i campanyes publicitàries, però ha estat la pel·lícula de Dani de la Orden amb Eduard Sola com a guionista ―el miracle dels més de dos milions i mig d’espectadors el 2024―, el que ha convertit aquesta finca en el nou referent de les calamitats de la burgesia barcelonina estiuejant. I no només perquè Emma Vilarasau fes botifarra a la seva prole de desagraïts abans de calar-hi foc després d’un cap de setmana delirant. El cinema ha decidit que aquesta és la casa de la Costa Brava on els rics patiran. Casa Rovira acaba d’allotjar una altra genealogia de desgràcies familiars elitistes en una altra ficció que transcorre, suposadament, en aquest poble de l’Alt Empordà: También esto pasará, l’adaptació de Maria Ripoll de la novel·la de Milena Busquets sobre el dol d’una filla que torna a la residència de Cadaqués que ha heretat de la seva mare. En realitat, Casa Rovira és a dues hores amb cotxe, construïda a uns centenars de metres del centre de Canet de Mar, al cor del Maresme. Un racó ideal perquè els equips de producció esquivin els revolts d’aquest tram de la Costa Brava i no triguin més de cinquanta minuts a traslladar-s’hi des de Barcelona. Per això el seu valor per a sessions fotogràfiques i rodatges està disparat.

Amb més diversitat d’enquadraments que els arcs instagramejats de l’Espai XC de Xavier Corberó d’Esplugues, en els últims cinc anys en aquesta emblemàtica piscina o en els seus interiors s’hi ha rodat pràcticament de tot sense que el gran públic se n’adonés. Escenes de sèries de narcos jugant a ser rics (Hache) o de futbolistes coneixent narcos (Maradona sueño bendito). S’hi han disparat fotos dels estilismes de ments superlatives de la moda com Phoebe Philo ―que s’hi va instal·lar per fotografiar una de les seves col·leccions després del seu pas per Céline i va tenir-hi aparcat un Mehari a la porta durant tres dies― o de marques com Lacoste, Arket, Max Mara, Hereu, Reebok, Nude Project, Mango, Kaleos o Massimo Dutti. Tot i la seva ubiqüitat silenciosa en publicitat, si la gent ja la té fitxada i és capaç de reconèixer-la és per ser l’aspiracional casa de Casa en flames.

“Una casa de drames de rics? A mi no m’agraden les etiquetes, però sí que m’he sentit molt privilegiat per haver tingut la sort de viure en una casa dissenyada a mida i haver gaudit de tots els meus records d’infància aquí. Podria identificar-me amb algunes coses de Casa en flames, però amb d’altres no m’hi identifico gens”, explica el seu copropietari en ser preguntat si el molesta que la finca d’estiueig i caps de setmana que comparteix amb els germans ara sigui famosa per ser la casa dels pijos del cinema. “No vaig gaire al cinema perquè m’adormo, sí que vaig veure Casa en flames perquè em feia il·lusió”, aclareix aquest copropietari, que viu a Sant Cugat amb la seva família, es dedica a la construcció i no pot opinar amb propietat sobre les visions que han ofert de casa seva a la ficció perquè no ha vist También esto pasará ni les sèries o les campanyes en què ha aparegut.

Construir una casa per a drames burgesos no era el que tenia al cap el seu pare, Joaquín Rovira, veí de Canet, quan de petit, des de la platja de la vila, assenyalava les roques del penya-segat i advertia els seus germans que en aquell lloc construiria la casa dels seus somnis. Ho va aconseguir quan, després d’estudiar a Barcelona, es va fer càrrec de la direcció general de l’empresa de construcció Huarte y Cía, que més endavant s’acabaria fusionant amb OHL. El 1967, en comprar els terrenys, el seu pare els va ensenyar a José Antonio Coderch, amb qui col·laborava habitualment, i aquest li va dir: “Si d’aquí no en surt un bon projecte, serà culpa de l’arquitecte”. Coderch va acceptar els suggeriments del pare sobre la distribució, i la segona residència dels Rovira i la seva família va estar en obres fins al 1969. Part de la seva màgia resideix a haver suprimit els murs de càrrega per suportar la terrassa volada sobre el penya-segat, fet que va permetre fer una única sala completament diàfana, emblemàtica per les múltiples seqüències en què apareix al cinema, emmarcada en finestrals amb vistes al porxo i la terrassa.

Amb una decoració minimalista que inclou sofàs i prestatgeries d’obra, llums de Coderch o de Miguel Milà, i el mobiliari de l’època integrat, Casa Rovira compta amb 515 m² construïts en una parcel·la de gairebé 3.000 m² sobre un massís rocós, envoltada de vegetació i natura. Com que està conformada per dos volums disposats a diferents nivells que s’adapten a la topografia accidentada del terreny per mitjà de girs i variacions en alçada, sota la terrassa volada, i amb entrada privada des del carrer o connexió directa des de la residència principal, hi ha una segona casa. L’habitatge disposa de 184 metres quadrats i 187 metres més de terrassa i les seves respectives vistes al mar. Més que per a rodatges, aquesta segona casa està disponible de lloguer a Airbnb, a 750 euros diaris en temporada alta i amb accés a la piscina superior.

“La meva germana Berta, que era arquitecta i va morir de càncer, deia que hauria de ser obligatori que els estudiants d’arquitectura passessin almenys una nit en una casa dissenyada a mida”, convida Rovira, per animar a estar-se en aquesta casa perfectament enquadrada on el temps sembla que s’atura i tot convida a deixar-se anar. Vistes al mar des de les onze habitacions, zones enjardinades per relaxar-se amb gandules de manera més privada, diverses terrasses més, una gran ombra sota una pineda que demana celebracions i trobades i un saló amb xemeneia per veure cremar la llenya mentre s’observa la Mediterrània. “Es diu Casa Rovira, però a la família en diem La Gran Calma”. Una visió zen als antípodes del drama i de posar-ho tot en flames.