El Petit de Cal Eril: “Comprar entrades és un acte de consciència política”

“Tanquem per anar a pescar”. Així es va acomiadar la banda lleidatana liderada per Joan Pons (1981) el setembre de 2022. Dos anys i mig després, El Petit de Cal Eril torna a engegar motors publicant el seu desè àlbum. Conjuntament amb Ildefons Alonso, Jordi Matas i Dani Comas, l’equip presenta ERIL ERIL ERIL on ja no són qui eren.

Tant pels músics com pel públic, l’espera s’ha fet llarga. “Ho hem trobat molt a faltar. Hem fet altres afers que també hem gaudit, però jo enyorava alguna cosa que ens aporta el Petit que la resta de projectes no m’aporten igual”, explica Pons, que va necessitar apartar-se un temps per evitar cremar una carrera començada el 2007 amb Per Què Es Grillen Les Patates?. “Vam sentir que havíem arribat a un sostre en la manera de fer, de produir... ja no teníem aquella energia que ens feia buscar nous camins. I sense aquest feeling vam pensar que era un bon moment per deixar-ho i recuperar la sintonia". I pel que sembla, l’han ben recuperat. El disc compta amb dotze temes publicats d’una tirada que es remouen entre cicles vitals, dubtes i dilemes. “Fins que no faig entrevistes no sé mai de què parlo. Com més cançons has fet, més difícil és que et convencin, i en aquest sentit només em preocupo perquè m’emocionin d’alguna manera. El significat ve a posteriori”, afirma el compositor.

Amb divuit anys de carrera, el grup ha aconseguit mantenir-se com un referent del pop sintetitzat i psicodèlic del panorama català sense deixar de crear des dels marges. “La indústria és un reflex bastant idèntic de la mateixa societat i del sistema capitalista. Nosaltres no hem sigut de grans números ni popularitats, hem anat fent amb el nostre públic. Com Eril n’hi ha centenars, el tema és que no es cuida. Es cultiven els grans grups per fer grans estadis i festivals, la resta es va minimitzant”. Antònia Font, Mishima o Ferran Palau són alguns dels referents tant artístics com de manera de fer que segons Pons, desafien la indústria actual. “Comprar entrades és un acte de consciència i de política. Una persona que em compra un LP està fent un acte de rebel·lia. La gent escolta a través de Spotify i no es preocupa per si qui ha creat aquells continguts està cobrant”, comenta el músic sobre un repartiment digital que diu pèssim. “Els ingressos que rebem fan riure. En un any generem 150 euros al mes, més o menys. No és que estigui mal pagat, és que és una broma”.

Una de les novetats del seu retorn serà la posada en escena del directe. El Petit de Cal Eril presentarà la proposta dins un iglú de vent dissenyat per l’igualadí Jordi Enrich. “La nostra manera de fer gira havia de canviar. Més enllà d’una escenografia, és un espai de comunitat. A nivell pràctic és una moguda (riu), però seran uns concerts únics per nosaltres”. La gira començarà a la Sala IDEAL de Barcelona del 10 al 13 de juny, i de cara a l’estiu continuaran la volta catalana Lleida, Tarragona i Girona.

Auqesta entrevista es va emetre al programa Tot és comèdia de SER Catalunya. Pots recuperar-la aquí.