Conxita Badia, la soprano oblidada

“Conxita, vine tu i les teves cançons”. Enric Granados acostumava a dir aquesta frase a Conxita Badia, alumna de la seva acadèmia de música a Barcelona, ​​on rebia classes de piano. El cèlebre compositor va apadrinar la llavors joveníssima soprano, que tenia una veu que va meravellar la seva època i que l’oblit, com han patit tantes altres grans dones artistes, va acabar esborrant de la memòria. La Generalitat ha volgut reparar una injustícia històrica amb aquesta cantant especialista en el lied i la cançó culta i popular catalana, espanyola i sud-americana, i pianista, commemorant l’any Conxita Badia ara que fa cinquanta anys de la seva mort (1897-1975).

Nascuda a Barcelona el 1897, Badia va traçar una sòlida formació musical que la va portar a estar en contacte amb els principals músics de l’època, com Robert Gerhard, Arnold Schönberg, Eduard Toldrà o Xavier Monsalvatge. La seva vida va estar molt condicionada per tres conflictes bèl·lics: les dues guerres mundials i la Guerra Civil espanyola. En el primer, Granados va perdre la vida quan Alemanya va bombardejar el Sussex, el vaixell en què tornava dels Estats Units després d’estrenar l’òpera Goyescas. Compromesa amb la República, es va exiliar a París amb les seves tres filles de la mà de Pau Casals. El 1938 va emigrar a Sud-amèrica i la família es va instal·lar a l’Argentina, on va estar en contacte amb Manuel de Falla, de qui va ser deixeble.

L’anècdota del “Vine tu i les teves cançons” la va explicar la magistrada barcelonina i melòmana Encarnació Roca en una conferència que sota el títol Conchita Badia, canciones entre guerras va pronunciar el 2021 a l’Institut Cervantes i al Cercle Orellana dins el cicle Españolas por descubrir. L’atzar va voler que la jurista llogués un pis del passeig de Sant Gervasi número 30 on havia viscut l’artista; a la finca se’n feia esment en una placa: “Aquí ha viscut la cantant Conchita Badia”. Amb una carrera que la va portar a París, Viena o Buenos Aires, la soprano va enlluernar els grans compositors: Granados va compondre per a ella les peces Llorad corazón i Gracia mía, i Eduard Toldrà, el 1936, la partitura de La rosa als llavis, que parteix del poema de Salvat-Papasseit. No es va estrenar fins al 1947 quan ella va tornar de l’exili.

Un cop a Barcelona, Badia va enfocar la seva carrera cap al vessant més pedagògic i va tenir alumnes d’Europa, el Japó i Amèrica. Montserrat Caballé va ser una de les més cèlebres. Va mantenir també una gran amistat amb la pianista Alícia de Larrocha, col·laboradora seva. No va cantar mai òpera, encara que Roca apunta que si més no va interpretar una de les noies en flor de Parsifal al Palau de la Música.

Musa de tants músics, el primer que feia en llevar-se, recorda la seva filla Mariona en una carta llegida a la conferència, era asseure’s al piano i tocar la cançó T’estimo que havia compost per al seu marit. La Generalitat va inaugurar dilluns l’Any Conxita Badia a l’Acadèmia Marshall —en origen, l’acadèmia Granados— que preveu recitals, la digitalització del fons documental, la reedició de la biografia que va escriure Joan Alavedra o l’edició d’una nova antologia i un CD per commemorar aquest llegat i la trajectòria internacional com a embaixadora de la música catalana de la soprano injustament oblidada.