Un estiu amb Han Kang

La vegetariana, la novel·la que va donar fama a Han Kang, última guanyadora del Premi Nobel de Literatura, narra les transformacions de Yeonghye primer en vegetariana, després en objecte artístic i finalment en planta. Tot passa en una dimensió mig literal i mig simbòlica on el sentit de les situacions se’ns esmuny. Observem la Yeonghye des de tres

angles familiars diferents: el marit que no l’aprecia, el cunyat que la desitja de manera obsessiva i la germana que se’n fa càrrec amb recança. En tots tres casos, la Yeonghye és víctima d’abusos: la violència del pare, l’egoisme del cunyat i la incomprensió de la germana. Però és cert que la conducta de Yeonghye frega l’intolerable, tibant els límits dels comportaments socials, i ens fa dubtar si la novel·la va dels càstigs que afronta qualsevol dona que se surt de l’establert o de l’horror de sentir que una persona estimada se’ns escorri, per una malaltia mental, de les mans.

La classe de grec arrenca amb una imatge de Borges: la ceguesa que s’interposa entre els amants com una espasa desembeinada. Fer servir en una novel·la els miralls i paral·lelismes erudits de Borges acaba sovint en desastre, i per acabar-ho d’adobar, Kang pretén aixecar l’espasa i reunir els amants.

Els protagonistes de la novel·la són dos fills d’un déu menor, una dona que ha perdut la capacitat de parlar, llegir i pensar en paraules, i un home que des de nen sap que la vista li anirà minvant fins a enfonsar-se en la tenebra. Kang no ens estalvia la descripció crua de les seves horribles privacions, i ens confronta amb la pèrdua de la custòdia del fill de la dona i la caiguda en les ombres del professor.

Kang ens ofereix mostres de les seves millors habilitats: els passejos nocturns dels personatges, on els estímuls sensorials es barregen amb estats d’ànim molt complexos, o els records que espurnegen amb una emotivitat insòlita dins la grisor del present… Però sobretot sobresurt en l’habilitat d’expressar verbalment les privacions de l’afàsia i la mà mestra amb la qual condueix, al caire de precipitar-se en el ridícul, la història d’amor entre els protagonistes, que en una escena al límit de la disgregació lírica aconsegueixen per fi unes hores de descans eròtic després de travessar el desert dels seus respectius esgotaments. Perquè aquesta novel·la acaba bé.

Actes humans és ara per ara la millor de les seves novel·les i una de les principals de la dècada. Explica la repressió patida a Gwangju, ciutat natal de Kang, l’any 1980, per la dictadura militar.

Kang no ens estalvia cap horror, i combina recreacions d’una lentitud gairebé sàdica amb brots expressionistes que empenyen a tancar els ulls. Però no es tracta només de sadisme; per sota d’aquesta successió d’escenes s’afirma una arrel moral: la voluntat de no oferir cap consol literari o humanístic a les tortures, assassinats i vexacions. No transformar mitjançant el narcisisme literari els supervivents en víctimes que hagin de comportar-se d’una manera determinada, o “superar” el que van viure seguint còmodes receptes psicològiques. No se’ns ofereixen dreceres: ni elevacions poètiques ni transcendències de fira.

Kang ensenya la ferida i ensenya com no es tanca. Mostra com el trauma perviu, i també les dimensions irrecuperables d’amputar vides per uns instints de dominació que són tan humans com respirar, però que l’autora menysprea.

Enmig d’aquesta massa d’abusos resplendeixen els records de les vides escapçades (moments de felicitat que Kang condensa en escenes on es menja síndria o es camina per la vorera assolellada del camí), la tristor de les possibilitats avortades i el riu d’emotivitat que acumula tota vida per modesta que sigui.

Kang assenyala un últim sofriment per als seus veïns: no saber com parlar del que va succeir, les descàrregues de dolor informe que s’obstrueixen en vergonya i vexació. L’autora s’arroga, sense heroismes, la tasca d’estructurar un relat on reconèixer-se i explicar-se. Reclama servir la seva comunitat.

Kang posa en boca del germà d’una de les víctimes unes paraules que serveixen de guia i model: “Que si li dono permís? I tant que sí. Però escrigui-ho bé, que sigui una historia ben explicada, i que ningú pugi profanar el record del meu germà”. Un repte del qual Kang ha sortit, per a alleujament de la seva comunitat, sorpresa del públic i orgull dels seus col·legues, triomfant.

Aquest recompte no quedaria complet sense esmentar Blanc, una novel·la sobre el dol recentment recuperada, ni el seu últim llibre, Els adeus impossibles, on de nou s’estableix un

pont terrible i fascinant entre el sofriment personal dels supervivents i els espectres polítics. Kang aixeca un bosc de testimoniatges borrosos, dolor psíquic i amputacions per on s’obre pas una tremolosa amistat entre dones, decidides a recobrar el caliu de la confiança sota l’amenaça d’una imponent nevada.

La vegetariana

Han Kang
Traducció de Raimon Blancafort i Mihwa Jo
La Magrana
208 pàgines
20,90 euros

La classe de grec

Han Kang
Traducció d'Héctor López Bofill i Hye Young Yu
La Magrana
176 pàgines. 19,90 euros

Actes humans

Han Kang
Traducció d'Alba Cunill
La Magrana
224 pàgines. 21,90 euros

Blanc

Han Kang
Traducció d'Alba Cunill
:Rata_
160 pàgines. 20,95 euros

Els adeus impossibles

Han Kang
Traducció Héctor López Bofill i Hye Young Yu
La Magrana
336 pàgines. 21,90 euros