Deu exposicions per visitar a l’estiu de Barcelona a Tortosa, passant per Lleida i Girona

L’estiu també és un bon moment per visitar, amb calma i repòs, aquelles exposicions que durant l’any passen a massa velocitat. Tot seguit, una selecció de mostres a Barcelona, com la que hi ha al Museu del Disseny-DHub sobre el disseny a la Xile de Salvador Allende; o la gran reflexió sobre el concepte de museu de Ma­nuel Borja-Villel, construïda entre el Pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc i el Palau Moja. També trobareu propostes a Tarragona, Lleida i Girona perquè tingueu opcions sigui on sigui que us trobeu de vacances.

1. Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny

Museu del Disseny-DHub. Fins al 16 de novembre

Salvador Allende va governar Xile del 1970 al 1973, fins que el cop d’estat d’Augusto Pinochet va fer saltar pels aires moltes esperances. Aquest trienni, però, va ser suficient per fer del disseny una arma de democratització. Així es copsa a Com dissenyar una revolució: la via xilena al disseny, la nova exposició del Museu del Disseny-DHub que aplega cartells i objectes que apel·laven a promoure la lectura i la música, nodrir la infància, administrar els recursos o convocar l’acció col·lectiva, entre altres millores socials. A més a més, també és una oportunitat per visitar la magnífica retrospectiva dedicada a Miguel Milá (1931-2024), el pare del disseny industrial espanyol (fins al 28/09).

2. Fabular paisatges

Museu Habitat. Fins al 5 d’octubre

Concebut com una proposta temporal, el Museu Habitat vol generar debat entorn del concepte de museu i dotar-lo d’una nova modernitat. Sota el seu paraigua, s’acaba d’inaugurar Fabular paisatges: comissariada per Manuel Borja-Villel, té lloc entre el Palau Moja i el Pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc, i proposa reflexionar sobre memòria, arxiu, colonialisme i industrialització, a més de l’impacte de les exposicions universals en la nostra manera d’entendre el món. De fet, qui tingui curiositat per saber com es transformarà Montjuïc també pot visitar l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, on s’exposen els projectes guanyadors i finalistes del concurs internacional d’arquitectura per al nou recinte firal (fins al 20/07).

3. “En l’aire commogut...”

CCCB. Fins al 28 de setembre

Mentre rellegia un poema del Romancero gitano de Federico García Lorca, el filòsof francès Georges Didi-Huberman va fer-se una doble pregunta: Què succeeix quan es troben dos elements invisibles com l’aire i la commoció? És aquí on es gesten les emocions? La seva resposta es pot buscar entre les més de 300 obres d’art de noms clau de la cultura europea que configuren En l’aire commogut... Imatge, emoció, utopia, una exposició del CCCB que s’estén fins a la Filmoteca de Catalunya. Allà, Didi-Huberman planteja Al taller del filòsof, una proposta que a través del joc inventa relacions entre paraules, coses, imatges, persones i formats (fins al 31/08).

4. Bowie x Sukita

FotoNostrum. Fins al 15 de setembre

David Bowie (1947-2016) va tindre una vida de pel·lícula i el fotògraf japonès Masayoshi Sukita (Nogata, 1938) va ser-ne un testimoni privilegiat. Es van conèixer a Londres el 1972, van fer amistat i al llarg de quasi quatre dècades Sukita va retratar-lo en diferents etapes vitals, ja fos en una sessió d’estudi a Nova York vestit amb dissenys impossibles de Kansai Yamamoto o passejant per Kyoto com un ciutadà anònim. Una selecció d’aquestes imatges —que també mostren l’evolució estètica del britànic— nodreixen Bowie x Sukita, l’exposició amb què la galeria FotoNostrum celebra el seu trasllat al Born.

5. Mà a mà

Galeria Único. Fins al 31 de desembre

La missió de la galeria Único és encomiable: recuperar les arts decoratives en clau contemporània donant valor al mestratge dels oficis tradicionals en els projectes d’arquitectura i interiorisme. Al seu espai del Poblenou acaben d’estrenar noves peces fetes en col·laboració entre dissenyadors i artesans de la cistelleria, els mosaics hidràulics, la forja, la ceràmica i els vitralls. Entre aquests darrers destaca la proposta de l’artista Pepa Reverter i el mestre vitraller Jonatan Díaz, amb una combinació de colors que enllaça amb Fusta, paper, tisora, la vitalista exposició de l’artista Març Rabal a la galeria Esther Montoriol, un bell al·legat a favor del joc (fins al 25/07).

6. Rubens i els artistes del barroc flamenc

CaixaForum. Fins al 3 de setembre

Dels fons del Museu del Prado arriba a CaixaForum Rubens i els artistes del barroc flamenc, on l’obra de l’influent pintor del barroc dialoga amb la de coetanis com Brueghel, Jordaens i Van Dyck. I del segle XVII podeu saltar al segle XX per visitar la República de Weimar (1919-1933), el fil conductor de Temps incerts, una exposició que reivindica el llegat creatiu —Bauhaus inclosa— d’aquest període tan fructífer (fins al 20/07).

7. Nu Díaz. Lo que dicen las piedras

Tinglado 1 (Tarragona). Fins al 31 d’agost

Quan l’escultora Nu Díaz (Lleó, 1964) observa una pedra, no veu un objecte estàtic sinó una història que des de temps immemorials entrelliga la natura, l’ésser humà i l’art. Aquest és el punt de partida de Lo que dicen las piedras, una proposta carregada de simbologia que es pot visitar al Tinglado 1, al port de Tarragona. Prop d’allí, a la Sala Àgora de Cambrils, la pintora Adela Beltran Sancho (Alcanar, 1973) ha inaugurat Per amor a la vida. Dones del nostre passat, un homenatge a dones anònimes que ha plasmat a consciència en teles centenàries (fins al 12/09).

8. Leonardo Escoda. Jo no pinto bous

Museu de Tortosa. Fins al 14 de setembre

El Museu de Tortosa ocupa l’antic escorxador de la ciutat, un edifici modernista que mereix una visita per si mateix. A banda de l’exposició permanent —un recorregut per la història arqueològica de la capital de l’Ebre des dels seus orígens ibers, romans i andalusins—, també es pot visitar Jo no pinto bous, una immersió en l’univers creatiu de Leonardo Escoda (1956-2022), que no pintava el que veia sinó el que sentia. Comissariada per Carme Sais, l’exposició forma part de Mira Leonardo, un cicle d’activitats que fins a finals d’any reivindica la figura del prolífic artista tortosí.

9. Karlos Gil. Need for Speed

La Panera (Lleida). Fins al 5 d’octubre

A Lleida, la Fundació Sorigué ha construït una de les col·leccions privades més importants de William Kentridge (Johanesburg, 1955), un artista que treballa —i superposa— el dibuix, el collage i les pel·lícules animades amb un enfocament experimental. La seva exposició homònima s’acaba el 27 de juliol i pot combinar-se amb una visita a La Panera, el centre d’arts visuals que acull ­Need for Speed, de Karlos Gil (Talavera, 1984), un artista multidisciplinari que explora el paisatge natural —en aquest cas el lleidatà— i la seva transformació a llarg d’escenaris temporals i espectrals.

10. Anar per terra

Bòlit (Girona). Fins al 28 de setembre

Hi ha maneres contemporànies d’habitar els marges? L’artista plàstica colombiana María Camila Sanjinés, resident a Olot, dona resposta a aquesta pregunta a través de les instal·lacions ceràmiques que conformen la gènesi conceptual d’Anar per terra. Aquestes obres no formen part d’un procés de creació indivi­dual, sinó d’un procés d’investigació compartit amb altres agents del territori. En aquestes trobades es parlava amb les mans i el fang, i és així com neixien peces que s’esfondraven —literalment, anaven a terra— i que ara reviuen al Bòlit de Girona.