Miguel Milá, l’home dels gestos petits, al DHub

Quan Achille Castiglioni (1918-2002) donava classes de disseny indus­trial al Politecnico de Milà, portava una bossa de la qual anava traient objectes que mostrava als alumnes: un tamboret de munyir, una joguina africana, un colador... Per a Castiglioni, els objectes quotidians eren la millor font d’inspiració. Al seu estudi de Milà, convertit en una fundació que porta el seu nom, encara s’hi exposen alguns d’aquests dissenys anònims, que li despertaven una curiositat encomanadissa i que li agradava col·leccionar. Un l’hi va regalar al seu col·lega Miguel Milá (1931-2024), que en el documental que va enregistrar-li Poldo Pomés el 2017, recordava Castiglioni com un home “que no parava, aclaparador, un d’aquests italians que gesticulen d’una manera apassionadíssima”. Mentre enraonava, Milá mostrava a càmera aquell objecte “fantàstic”: dues làmines d’acer inoxidable enganxades entre si que, amb un petit gest, es converteixen en una mena de gotet. “És una meravella! És genial, perquè això equival a la posició de les mans quan beus aigua i suposo que qui va fer-ho va treure la idea d’aquí”, explicava fascinat per un objecte senzill, útil i gens ostentós.

Aquests adjectius també defineixen Miguel Milá. Dissenyador (pre)industrial, una retrospectiva sobre la vida i l’obra del dissenyador barceloní que s’acaba d’inaugurar al Museu del Disseny-DHub i que al febrer de l’any passat va ser el plat fort de la setena edició del Madrid Design Festival. En aquell moment, Milá tenia 93 anys i seguia en actiu. Treballava cada dia al taller de la torre familiar d’Esplugues de Llobregat i concebia nous dissenys amb el seu fill Gonzalo, també dissenyador industrial i comissari de l’exposició juntament amb Claudia Oliva. A l’agost, durant unes vacances a Bilbao, Milá va morir de manera sobtada. Així que l’exposició a Barcelona pot considerar-se com un homenatge pòstum a la figura del precursor del disseny industrial espanyol.

L’home a qui li agradava dibuixar però no va acabar arquitectura, que el 1950 va entrar a treballar d’interiorista a l’estudi que el seu germà Alfonso compartia amb el també arquitecte Federico Correa, i que a partir d’un llum de peu que va dissenyar per a la seva tieta materna (el TN, de Tía Nuria, el 1956), va seguir estirant el fil fins a crear objectes que han transcendit el pas del temps. Dissenys que han entrat en milers de llars en forma de llums, però també de cadires, taules, prestatgeries, xemeneies... Dissenys que també han ocupat l’espai urbà de moltes ciutats amb bancs i fanals inconfusibles. Ell mateix ho defensava així: “El disseny que no és útil és cansat i acaba sent lleig”.

 “El disseny que no és útil és cansat i acaba sent lleig”.

Miguel Milá

Bastida de manera cronològica, l’exposició arrenca amb l’àlbum de la família Milá Sagnier i permet veure estampes singulars, com una fotografia del 1936 en què apareix la mare Montserrat i els seus nou fills —Miguel era el vuitè— teixint un jersei per al pare, presoner al castell de Mont­juïc durant la Guerra Civil. El mateix pare —burgés, monàrquic, ben plantat i bon vivant— que li va dir una frase que el va acompanyar sempre: “Sigues útil i t’utilitzaran”. Milá va criar-se en un ambient sobri i refinat, però sempre tocant de peus a terra. “L’escassetat de la guerra i la postguerra fou una escola d’enginy. Tots vam aprendre a reparar, conservar, cosir i fins i tot a fer punt”, recordava Milá, que de nen va ser obsequiat amb una caixa d’eines de fuster.

El treball artesanal va marcar a foc la seva manera de ser i també de fer, fins i tot quan no era conscient que es dedicava al disseny, més que res perquè aquesta disciplina encara no existia com a tal a l’Espanya grisa de la postguerra. “Si no tens curiositat, oblida-ho! Si no t’interessen els altres, el que fan i com actuen, aleshores ser dissenyador no és la feina adequada per a tu”. Ho va dir el seu admirat Castiglio­ni, però hi hauria combregat el mateix Milá, un home observador, curiós i creatiu que només pretenia fer de la vida quotidiana un espai millor, més bonic i més amable.

Miguel Milá. Diseñador (pre)industrial. DHub. Fins al 28 de setembre.