L'hora del paper

Potser El viatge a Espanya d'Alexandre Laborde no sigui una exposició extremadament mediàtica, però és delicada i preciosa; val la pena no deixar-se-la perdre. Llàstima que el MNAC faci només puntualment (com dijous passat) jornades de portes obertes amb horari nocturn, quan Montjuïc es transforma en un lloc paradisíac en comptes de la graella abrasadora que és durant el dia. La sala petita del Palau Nacional s'ha transformat, gràcies a una intervenció del dissenyador Toni Garau, en un gabinet de dibuixos i gravats a l'alçada dels grans museus internacionals. La distribució en forma de diverses estances ja s'hi podria quedar de forma permanent, tot lluiria més bé en aquest espai una mica limitat. L'exposició dedicada a Laborde, a cura de Francesc Quilez i Jordi Casanovas, aplega una selecció de dibuixos del propi MNAC i, entre altres, part dels que havia tingut el cèlebre couturier francès Jacques Doucet, que a principis del segle passat va penjar el fil i l'agulla per convertir-se en un important col·leccionista i mecenes. És la primera vegada que s'ajunten aquests dos grans conjunts d'esbossos, alguns fets pel mateix Laborde però la majoria de Moulinier, Ligier, Lubin Vauzelle, Six, Bourgeois de Castelet, Dutailly o Laera, que havien format part d'un esplèndid tot que es va anar dispersant amb els anys, una vegada acomplerta la missió primigènia: servir de base per a les magnífiques estampes del Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806 -1820), una luxosísima i poc portàtil guia turística avant la lettre, amb 349 gravats repartits en quatre enormes volums, realitzada amb un optimisme i una gràcia envejables.

Els tres Artur Ramon, avi, pare i fill, sempre han tingut interès pel món del gravat. De fet, l'avi és qui va vendre a la Junta de Museus, la col·lecció de dibuixos dels llibres de Laborde que aquests dies penja a Montjuïc. I, del mateix tema, ja van fer una monogràfica l'any 1989 al carrer de la Palla, amb dibuixos, gravats i les curioses porcellanes creades a París com a souvenir d'Espanya a partir de les imatges labordianes. Els artistes del gravat modern que presenten ara té rigor i coherència malgrat que, com és lògic en un establiment comercial, hi hagi unes peces millors que altres. A part de Picasso i Fortuny, que mai no fallen en la matèria, són ben remarcables les obres de Riquer, Sunyer, Aragay, Marià Andreu, Manolo, Nogués i Pruna -especialment una litografia de 1929-. També és interessant la Luxúria feta a l'exili per Francesc d'A. Galí, mig classicista mig surrealista amb clares connotacions picassianes.

Com si es tractés d'una continuació preparada, Ignacio de Lassaletta segueix el discurs dels Ramon, i arranca amb un gravat de Picasso per acabar amb Plensa. Però té un discurs menys fluid i la catalogació de les obres balla. En el fons, és un perfecte paradigma de les típiques col·lectives estiuenques d'obra gràfica. No es limita al context català i s'estén a l'internacional, amb un resultat dispers que serveix, però, per veure algunes peces poc habituals i constatar com cada autor ha sabut afrontar l'art del gravat. Plensa, Chillida, Hernández Pijuan, Clavé, Miró i Picasso saben mantenir una qualitat alta. Condé, habitual a la galeria, té molt ofici però una estètica tan densa i messetària que es fa difícil de pair. Christo, entre d'altres famosos, cau en el bibelot seriat per vendre. En canvi el comercial Vassarely aguanta prou bé el pas dels anys. I Brossa realitza la seva millor obra quan se serveix conscientment dels mètodes de reproducció industrial seriats i fa obra de petit format.

La Galeria Eude, continuant la celebració dels 30 anys d'existència, exhibeix les litografies que Henry Moore va fer per il·lustrar els poemes del seu amic W. H. Auden. I amb això, s'ha anticipat a la monogràfica de l'escultor anglès a Caixafòrum. Els anys setanta del segle passat, quan Moore va editar aquesta carpeta, segurament no eren els temps més gloriosos per a la calcografia, i les il·lustracions d'Auden es ressenten bastant d'aquest fet. Tampoc són els millors moments del Moore dibuixant; els esbossos dels refugis antiaeris de la Segona Guerra mundial queden lluny. Sort que a tall de reestrena encara podem contemplar a la rera botiga bocins de l'elegant David Hockney quan il·lustra els contes dels Grimm que, tot i fer mesos que estan en cartellera, encara irradien una llum encantadora.

El viatge a Espanya d'Alexandre Laborde

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuïc, Barcelona. Fins al 27 d'agost

Artistes del gravat modern, de Fortuny a Picasso

Artur Ramon Col·leccionisme

Palla, 23, Barcelona. Fins al 16 de setembre

De Picasso a Plensa, obra gràfica

N2 Galeria Ignacio de Lassaletta

Enric Granados, 61, Barcelona. Fins a finals de setembre

Moore lithografs, Auden poems

Galeria Eude

Consell de Cent, 287, Barcelona. Fins al 22 de setembre