‘Tu em vas prometre una història d’amor’, d’Helena Tornero: La comèdia romàntica definitiva

No és gaire habitual trobar exemples de comèdia romàntica als nostres escenaris. Però quan la cosa surt bé, és tot un goig. Exemple: Smiley de Guillem Clua, que des de la diminuta Sala Flyhard va acabar conquerint el món (o sigui, Netflix). A la Sala Beckett s’acaba d’estrenar un muntatge que aparella el teatre postdramàtic amb la pel·li de sobretaula, la metateatralitat amb la feel-good movie, el plaer culpable amb la dramatúrgia catalana contemporània. La unió d’Helena Tornero, autora seriosa i política, amb Israel Solà, el director de La Calòrica, podria estranyar més d’un. Com en una pel·li de Meg Ryan en què els protagonistes són aparentment antagònics, l’invent ha funcionat. Em vas prometre una història d’amor és una delícia, un espectacle entretingut i divertidíssim que parodia i homenatja el gènere que tots coneixem tan bé amb uns resultats excel·lents.

Text, direcció i posada en escena van de bracet i es retroalimenten: una autora intenta escriure una història d’amor, i juntament amb els seus companys/personatges es converteixen en un grup de guionistes parint una sèrie. Taula, ordinador i molts post-its de colors. Primer apareix la idea, després els protagonistes, i a continuació la trama i els diàlegs, en un exercici de teatre en estat pur. És a dir, de joc a fons. Els cinc intèrprets estan esplèndids, en un dels elencs més encertats que hem vist en molt de temps. Ester Cort és l’autora, alter ego inevitable (o no) de Tornero, narradora crítica que és constantment qüestionada per la seva mare, una fantàstica Teresa Vallicrosa que volem veure més sovint als nostres escenaris. El seu esperit antisistema xoca amb una progenitora que només li demana una mica d’amor, tant en la realitat com en la ficció. Com aconsegueixen emocionar-nos, totes dues. La parella protagonista està interpretada per Sandra Pujol (ullassos, caràcter i gran personalitat) i Fermí Delfa, un dels intèrprets més carismàtics del nostre teatre recent (el vam descobrir a Nodi: de gossos i malditos). A Roger Torns li toquen papers més breus, però no per això deixa de demostrar els seus dots per a la comèdia. Bravos per a tots. Ara tinc ganes d’anar a Polònia i agafar un tren.

Els tòpics i llocs comuns de la comèdia romàntica són explotats, qüestionats i reformulats amb molta gràcia i intel·ligència. El vídeo de Joan Rodón es mereix una menció especial: hilarant seqüència que sintetitza totes les pel·lícules de Hollywood dels últims cinquanta anys. L’espai dissenyat per Adrià Pinar i el vestuari de Joana Martí també sumen, i el muntatge va de menys a més i ens regala un final apoteòsic. L’amor té moltes cares, com molt bé sap Barbra Streisand, i quan Richard Gere i Julia Roberts es fan un petó al final de Pretty woman no podem evitar emocionar-nos. Tu em vas prometre una història d’amor té tots els números per convertir-se en un dels èxits més sonats d’aquest festival Grec. No us la perdeu: tant si us encanten les comèdies romàntiques com si no les podeu sofrir.