Documentals reivindicatius

Fidel a la seva cita anual amb els cinèfils, el Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona (FICGLB) torna aquesta tardor amb més 70 films que es projecten a partir d'avui i fins al proper 15 d'octubre en el Mercat de les Flors i en les subseus habituals: Terrassa i Castelldefels, a les quals se sumen enguany Lleida i Girona. Un dels principals atractius de la mostra és l'homenatge que el FICGLB dedicarà demà a l'actriu Ingrid Caven, musa i vídua del director alemany Rainer Werner Fassbinder. Caven presidirà, a més, el jurat encarregat d'avaluar les produccions, algunes de les quals se centren en aquesta sisena edició en els nous models de família, el fet de descobrir una sexualitat diferent i les dificultats socials que, en ocasions, això comporta.

El Festival de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona exhibeix 70 films i homenatja l'actriu Ingrid Caven

Fassbinder va descobrir Caven en un teatre de varietats els anys seixanta, poc després la va introduir en el seu cercle de col·laboradors i li va donar nombrosos papers en les seves pel·lícules. Al llarg de la seva carrera, l'actriu va participar en 50 d'elles, entre les quals hi figuren entre d'altres Liebe ist kälter als der Tod (1969), Rio das Mortes (1970) i Martha (1974).

Aquesta experiència en el cinema li servirà sens dubte en la seva tasca al capdavant del jurat del certamen, en la secció oficial del qual participen vuit llargmetratges. Un d'ells és Loving Annabelle (EUA), de Katherine Brooks. La pel·lícula està inspirada en un clàssic del cinema de temàtica lèsbica, Noies amb uniforme (Alemanya, 1931), i narra la història d'una jove i atractiva estudiant que després d'ingressar en un internat catòlic s'enamora de la seva professora, una dona heterosexual compromesa amb una relació veritablement inestable.

Entre els documentals presentats a concurs hi ha obres que resulten impactants i molt reveladores. Cruel and unusual , de Janet Baus, Dan Hunt i Reid Williams, se centra, per exemple, en la història d'aquells transexuals que, tot i sentir-se dones, són empresonats juntament amb els homes, perquè el règim penitenciari dels Estats Units decideix el seu ingrés basant-se en quins òrgans genitals tenen. Els autors del documental, escollit aquest any millor film en el festival novaiorquès The NewFest, van recórrer durant tres anys diverses presons del país per explicar com aquestes internes són víctimes de tota mena d'abusos i com acaben pagant un preu massa alt pels delictes comesos.

Männer, helden und schwule nazis (Alemanya), de Rosa von Praunheim, reflexiona en canvi sobre la possibilitat de ser nazi i homosexual. El documental defensa que també hi ha gais en la ultradreta i que per a ells la virilitat i el nacionalisme són molt importants. Un d'ells és Andre, un skinhead que es relaciona amb altres caps rapats que accepten la seva homosexualitat. "A alguns espectadors", escriu la directora en el programa del festival, "els xocarà que no prengui partit en el meu film, que no presenti els neonazis gais com monstres sinó com homes que viuen una gran contradicció".

Els nous models de família, un tema al qual s'han dedicat diversos directors en els últims anys, s'aborda a Queer Spawn (EUA), la projecció del qual comptarà amb la presència de la seva autora, la directora Anna Boluda. Tot i que els matrimonis del mateix sexe han aconseguit la igualtat de drets en alguns països europeus, hi ha reivindicacions que continuen vigents. Rainbow's end, de Jochen Hick i Christian Jentzch, en recull algunes a través de la descripció de casos concrets, com l'impacte que ha causat la primera revista gai en Orient Mitjà.