
I després d’'El principi d’Arquimedes’, què? El llegat del teatre català del segle XXI
Hi ha una pila d’obres com aquesta que es podrien recuperar, però ningú no es fa càrrec de gestionar aquest immens patrimoni més enllà dels mateixos interessats
Hi ha una pila d’obres com aquesta que es podrien recuperar, però ningú no es fa càrrec de gestionar aquest immens patrimoni més enllà dels mateixos interessats
A ‘Pinçaments d’un home de teatre’, Jordi Prat i Coll explica la seva experiència com a director i autor al llarg de dues dècades llargues; el volum ‘Entreacte(s). Dramatúrgia catalana breu’, aplega textos curts de 25 dramaturgs d’avui
No ho tindrà gens fàcil la persona que es posi al capdavant del centre quan Margarit marxi: les obres seguiran, continuarà amb molts pocs recursos humans, poc pressupost i poca disponibilitat de la resta del territori d’acollir les seves produccions
El passat Any Guimerà ens deixa moltes preguntes sobre la taula respecte al dramaturg català més important de la història: ha servit d’alguna cosa? S’ha fet bé? Per què continua pujant als escenaris? En definitiva: ens l’hem cregut?
Al Teatre Lliure, ‘El misantrop’ s’hauria pogut dir ‘El misantrop records’ i ja ho hauríem tingut
El poble valencià és el lloc d’orígen i retorn de Marcos Morau, de La Veronal, i Pablo Gisbert, de la companyia El Conde de Torrefiel, que també compta amb Tanya Beyeler
Les institucions dramàtiques estatals estan soles davant l’embat de la dreta extrema i la radiografia que fa Casavella de la Transició no és gaire amable
El Molino ha representat durant molts anys l’anhel de molta gent per recuperar aquella avinguda canalla, políticament incorrecte i molt dinàmica amb teatre que s’adaptava als gustos del públic