Ir al contenido
_
_
_
_
postal / girona
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Els pitjors titulars que veureu aquest estiu

L’important no és prendre distància per suportar casa nostra, sinó performar la plenitud i sentir que quedar-se (sol o acompanyat) és un fracàs social

Turisme

“Quatre llocs desconeguts a Catalunya que és un sacrilegi no visitar”.

Sacrilegi és convertir el turisme en una prova de rendiment cultural, i el territori, en una col·lecció de cromos. Sacrilegi és creure que cal haver estat a tot arreu per sentir que has viscut com Déu mana. Sacrilegi és no adonar-nos que el que ens fa falta no és només camp per córrer, sinó marge per respirar. Un sacrilegi és, literalment, denigrar el sagrat. I això és una mica el que fem quan sortim en desbandada: barbaritzar “territori” com si no fos sagrat ja per a algú, abans que hi arribéssim nosaltres.

Un altre: “Els sis viatges que s’han de fer en família almenys un cop a la vida”.

I si no tens família, t’inventes una tribu. I si no pots viatjar, arreplegat, dissimules. Perquè l’important no és prendre distància per suportar casa nostra, sinó performar la plenitud i sentir que quedar-se (sol o acompanyat) és un fracàs social.

Un altre: “El poble més bonic de la Costa Brava està emmurallat, està habitat i té vistes al Mediterrani”.

I on vols que tingui vistes, el poble bonic de la Costa Brava, al Pacífic? I els habitants que dius que hi queden, també van amb el paquet del romanticisme antropològic?

I encara més: “La cala de la Costa Brava més representativa de l’estil mediterrani és a una hora de Barcelona: escenari d’anuncis i triomfa a l’Instagram”.

A una hora en batmòbil i en línia recta, oi? Penses sobrevolar l’embús de la costa d’Alou i successives carreteres gironines, i aparcaràs el SUV elèctric a la sorra mateix? Què és “l’estil mediterrani”, a banda d’un decorat d’anunci de cervesa? Platja d’Aro també és Mediterrani? I Lloret? I el càmping El Hormiguero Feliz?

D’acord. No estic lliure de culpa: fa poc també en vaig signar un, de titular d’aquests: havia de ser una peça amable per promocionar el “territori”. Va ser, probablement, el text més difícil que he escrit en els últims mesos. No perquè no m’estimi el meu poble —Vilablareix—, sinó perquè costava molt trobar activitats pensades per a un visitant (urbanita o no). I encara més, activitats que encaixessin amb la idea de turisme rendible. Però vaig trobar propostes, malgrat tot: soc una prescriptora aplicada amb molta inventiva. I vaig pensar en vosaltres, persones que necessiteu agafar aire per continuar.

Perquè si us cal fugir de veritat, segurament us agradarà avorrir-vos a qualsevol lloc que no sigui a casa. Al meu poble us hi podreu avorrir. I si gaudiu d’aquest privilegi —el fet de valorar un reaccionari dolce far niente—, sereu feliços i benvinguts allà on aneu, encara que no hi hagi res a fer a part de viure.

I no voldria que aquesta postal fos només una crítica a qui contribueix a la plaga que som (m’hi compto), ni una elegia del quedar-se a casa. Perquè, segons les butxaques que tinguem o les circumstàncies que ens tinguin, no sempre podem triar si fugir bé o quedar-nos amb ganes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_