Joel Joan fa tots els papers de l’auca a ‘Vània’

És tot un clàssic: la gent del teatre viatja a Londres, veu espectacles que són un èxit de crítica i públic i els vol traslladar al nostre context. Tal com va passar amb Gegant (també al Romea), ara és el torn de Vània. El monòleg de Simon Stephens que sintetitza L’oncle Vània de Txékhov es va estrenar el 2023 al West End londinenc, protagonitzat per Andrew Scott. Desconstrucció del text per a un sol actor, l’obra és un repte interpretatiu per al seu protagonista, que ha d’encarnar fins a vuit personatges amb les respectives sortides i entrades d’escena, diàlegs, monòlegs i fins i tot petons apassionats.

Joel Joan ha abandonat momentàniament la comèdia comercial per demostrar-nos que també pot ser seriós. A Vània hi ha una mica de tot, és clar, ja que el mateix Txékhov defensava que les seves obres eren comèdies. La proposta dirigida per Nelson Valente agafa la de Londres com a model: Albert Pascual ha dissenyat una escenografia realista, però desconstruïda com el mateix text, que amb pocs elements ens situa en el terreny de la convenció teatral. Stephens adapta l’acció al nostre present, i el traductor Joan Sellent posa noms catalans als personatges, molt més accessibles per al públic local. No em convenç gens el canvi geogràfic, tant en el text original com en la traducció, que en una escena cita un lloc massa connotat: “Andorra”. Rússia queda només apuntada amb un bullidor elèctric, el samovar del segle XXI.

Joan supera el repte amb nota, en un exercici de virtuosisme interpretatiu en el qual de vegades despunta el seu propi personatge públic, aquest que s’ha creat després de molts anys i nombroses entrevistes amb titulars llaminers. Els personatges són retratats amb l’ajuda d’un objecte (un drap, unes ulleres, un bastó) o una inflexió de la veu, i l’actor resol molt bé els diàlegs amb trucs gestuals i físics. La proposta bascula entre l’exercici d’estil i l’exhibició, però acaba sucumbint davant la pregunta de sempre: “Aquest muntatge pot interessar a algú que no conegui L’oncle Vània?”. La resposta segurament és no, i per aquest motiu ni els anuncis radiofònics diuen el nom de Txékhov. Pobre Anton… És com aprofitar-se d’ell i alhora amagar-lo.