L’inesperat per a tots els públics al Festival Internacional de Pallasses

A casa se’ns ha espatllat la vitroceràmica i s’ha arreglat sola. Primer vam assistir perplexos a la demostració de força d’un dels fogons, el més gran, que tot sol decidia escalfar-se a la màxima potència així que n’engegàvem qualsevol altre. Després li paràvem paranys per convence’l de la inutilitat de la seva acció: no hi havíem de posar cap olla a sobre ni calia escalfar l’habitacle sencer. Un cop ja hem encarregat una altra vitroceràmica, la seva performance s’ha acabat i torna a funcionar només quan l’actives, com si res hagués passat. De sobte, la vitroceràmica m’ha semblat una gran artista còmica. Per a tots els públics. El seu número funciona per a l’habitual dels fogons i per a qui s’hi posa per força. El seu joc del gat i la rata descol·loca i fa riure, que són dues coses que van lligades. Són dues coses que em van passar en veure la Senyora X ballant claqué a Sant Esteve de Palautordera, al Festival Internacional de Pallasses. Dotzena edició!, sota l’impuls de l’inefable i inigualable Circ Cric (que és inefable i inigualable ho dic molt seriosament). A Davant del dubte, balla!, la Senyora X —la polifacètica Xenia Tartari— exhibeix una barreja de ball, circ i humor en què el claqué sorprèn i transporta a d’altres llocs el públic familiar, que és dir de totes les edats. El claqué hi fa un paper inesperat. La Senyora X l’agafa i el posa en un altre context, al servei de la força que mou la dansa que mou la rialla.

També tenen un rol inesperat el mim, el clown i el moviment del cos a Triplette, un espectacle Labú & Chris Clown, que munten cinquanta minuts meravellosos, de gran evocació, de tendresa, de somnis i de pas del temps, al voltant d’una taula parada. Només amb com intenten posar les estovalles o fer un brindis creen moments d’enorme poètica. M’hi hauria quedat una hora més. Vaig recordar espectacles vistos nord enllà. Triplette el vaig veure al Fitkam, un fantàstic festival d’arts escèniques que es fa a Montmeló des del 2013 i que personalment va ser una troballa i un retrobament amb un espai privilegiat, el de la Torreta, que n’acull el gruix més important. I de passada, va ser un recordatori que Montmeló, com altres perifèries, és més que una sortida d’autovia, un circuit i un descampat al costat del circuit on fer macroconcerts de descampat i tot el que implica. El Fitkam és un festival d’espectacles infantils i juvenils, aparador per a programadors i lloc de trobada. En calen per a tots i de molts àmbits, de llocs de trobada (també ho dic seriosament).

La Senyora X i Triplette m’han fet pensar si la idea de per a tots els públics aquí la tenim prou assumida i prou valorada. Si és massa cosa de cercles especialitzats, com els passa a d’altres àmbits de la cultura condemnats a fer de societat secreta, o si el públic, lluny de voler que ens convencin de res —que és una rigorosa moda d’ara—, estem oberts a l’inesperat i a la vibració de ser tots els públics. La vitroceràmica, fins avui, no ha tornat a fer el número.