Ofèlia Drags: “Posar-te una perruca és fer política”

“Mama, vull ser transformista”, va dir Jèssica Pulla (1998) fa tres anys en pujar a l’escenari per primera vegada i, sense esperar-s’ho, va rebre l’etiqueta de pionera del drag en català. El buit dins la indústria era enorme, i tant ella com Ofèlia Drags i d’altres que han anat arribant en els últims anys, representen l’onada de travestisme que reivindica les grans dives del territori. Núria Feliu, Guillermina Motta i Les Teresines formen part de l’imaginari cultural dels espectacles de les dues drag queens nostrades.

La vedette antifeixista o Dragoll Dragom són alguns dels shows que mouen per centres cívics, ateneus i festes de poble. “Són espais molt xulos per tenir contacte amb les veïnes d’un barri que potser no han vist mai una travesti. A més, que no només actuem en festes, en discoteques i fem de gogós. També sabem fer teatre i en volem fer, algunes”, explica Pulla, que es va formar en interpretació a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. “Hi ha gent que em diu que en el seu temps va veure coses al Paral·lel i al Molino com les que faig avui i dius, ja està. Se’ns ha estigmatitzat durant molts anys a causa del franquisme i la repressió, però no tant per la gent del carrer que moltes vegades ho normalitzen més del que ens pensem”.

Totes dues destaquen la importància que va tenir l’avinguda als anys vint per a transformistes, vedets i cupletistes. “És interessant que aquesta nova generació ho porti fora de Barcelona, perquè existim més enllà. Està molt bé que puguem tenir els nostres espais a la capital, però no hem de fugir de casa nostra per poder ser lliures en un altre lloc. Barcelona ofega moltes vegades i no és tan segura com ens agradaria”, comenten. Des de Valls i la Seu d’Urgell, ambdues inclouen la necessitat de descentralitzar el drag en els seus discursos. “És important que els pobles tinguin constància que existim i existirem sempre. I per fer que les futures generacions trobin un espai segur a casa seva i no hagin de marxar corrents perquè no són benvingudes”.

Lady Gaga i Chappell Roan són dues de les icones internacionals que prenen com a referents entre les locals. “Una diva pot ser moltes coses. La Núria Feliu va tenir aquest punt d’activisme que la feia molt completa i que s’ha mig oblidat per les noves generacions. La Guillermina també ha caigut una mica en l’oblit encara que les seves cançons segueixen dient-nos coses avui en dia. D’aquí el gest de rescatar-les”, afirma Drags. Combinant la senyera amb lluentons, el travestisme les ha reconnectat amb la catalanitat. “Vaig actuar a Valls fa dos anys amb una faldilla inspirada amb el domàs de la mulassa pensant a veure com s’ho prendrà la gent, i les reaccions van ser i continuen sent molt bones”, diu Pulla.

Entre celebració, sarau i dives, el Dia de l’Orgull és també moment per la protesta. “Toca lluitar, toca seguir perquè els discursos reaccionaris estan pujant molt i fa por. Festa i lluita, no hi ha l’una sense l’altra”, apunta Drags, que fa poc més d’una setmana va patir una agressió enmig del seu espectacle on un home la va increpar. “Sempre es diu que el drag és polític i que només per posar-te una perruca estàs fent política. A mi m’agrada portar-ho més enllà. Parlo d’això als meus xous i defenso les causes que crec oportunes. No ho considero pur entreteniment, hi ha la part de fer que el públic repensi certes coses”.

Podeu escoltar aquesta entrevista al Tot és comèdia en aquest enllaç.