‘Massilia’: espectacle anti-Netflix sobre l’exili

Ambient bèl·lic, premsa polaritzada, refugiats, incertesa… Podríem estar parlant del nostre present, però ens hem de remuntar al 1939. Amb la Guerra Civil espanyola tot just acabada i la Segona Guerra Mundial començant, un grup d’intel·lectuals espanyols es va embarcar, el 19 d’octubre del 1939 al port de La Rochelle, al vaixell Massilia, que els havia de portar fins a Buenos Aires. Aquesta, però, no és la història d’aquest espectacle: a Albert Boronat i Maria Donoso, els dramaturgs, els interessen molt més els relats secundaris, les “històries intersticials” o les anècdotes aparentment intranscendents que ajuden a pintar el retrat d’un moment històric i social. Com ja van fer a Nodi: de gossos i malditos, aquí el més important són les petites coses, els detalls, la perifèria.

Dirigeix la proposta el director argentí Nelson Valente (una presència cada dia més habitual en la cartellera de Barcelona), que la situa escènicament entre la conferència (performativa, per descomptat), el teatre documental i la peça poètica amb algunes incursions musicals i de teatre d’objectes. La història ens l’expliquen quatre magnífics intèrprets, entre els quals destaquen Lluís Marquès en el paper del cavall Romántico i Júlia Molins com una emocionada i alhora irònica narradora. Martí Salvat i Laura María González completen el repartiment interpretant diversos personatges, també cantant i tocant instruments, en una proposta trilingüe (català, castellà i argentí) que ens promet que ens explicarà una gran història per acabar deixant-nos amb les ganes. Un espectacle anti-Netflix.

L’exili al qual ens vam veure obligats els europeus fa cent anys ens col·loca un mirall davant del nostre present (com passava a La tercera fuga, de Victoria Szpunberg): s’han intercanviat els papers, de moment, però les coses sempre poden canviar. Els submarins amenaçadors no han deixat mai d’envoltar-nos: avui encara són més visibles. Cavalls que parlen, directors de diari enfrontats i el camí de Santiago com a metàfora impossible i recurrent… Massilia és una proposta senzilla i honesta, defensada esplèndidament pels seus quatre intèrprets, que entre la memòria i la nostàlgia opten per la primera. Un muntatge que demana un espectador despert i actiu, que el mira directament als ulls i que ens confessa que, de vegades, només podem tenir les respostes correctes a les preguntes equivocades.