L’heroïna moderna i independent (però que fa cotilles) de Carme Montoriol

Les dones dels anys trenta del segle XX reclamaven noves heroïnes. Heroïnes complexes, contradictòries, que desafiaven els dos grans reptes de l’època —la sexualitat i l’accés al món del treball— amb una gran llibertat. Hereves de La fabricanta, de Dolors Monserdà, o Pilar Prim, de Narcís Oller, les protagonistes de les novel·les de M. Teresa Vernet, Carme Montoriol, Anna Murià i Rosa Arquimbau representen noves formes d’entendre la societat d’entreguerres. Mentre que Vernet, Murià i Arquimbau, a través del tipus de la intel·lectual, l’oficinista i la flapper, van concretar noves formes d’expressió de la noia moderna, alliberada del matrimoni, Montoriol recuperarà els tràngols de la mal casada i els relacionarà amb els debats, tan presents en Vernet, sobre el que ara anomenaríem les relacions sexoafectives.

Als anys trenta el motiu vuitcentista de la burgesa insatisfeta, víctima de la infidelitat o la incomprensió del marit, serà revisitat des d’un posicionament més lax que a l’època de Madame Bovary, menys marcat per les convencions socials. Com també passa amb la Laura de Miquel Llor, el conflicte de bona part de les heroï­nes de Montoriol no recau tant en les servituds derivades del matrimoni com en els efectes que la infidelitat i el desinterès provoquen en unes ànimes sensibles, que no es resignen a acceptar estoicament el destí imposat pels homes. Teresa o la vida amorosa d’una dona se centra en les transformacions físiques i psicològiques que experimenta la protagonista, des del dia que rep un anònim que la informa de la infidelitat del marit (amb una “perduda” de condició social inferior) fins al moment que decideix viure com a dona (i mare) independent.

El pretès al·legat a favor de la independència femenina en què es podria convertir Teresa és matisat per una sèrie d’elements que connecten amb els interessos del lector contemporani. Montoriol destaca per la capacitat d’anàlisi psicològica dels seus personatges i pel detall amb què explica els replecs que s’amaguen darrere les seves decisions. Atenent la demanda d’una novel·la urbana, situa Teresa en el pinyol de la vida barcelonina i fa convergir el dinamisme de la ciutat amb les emocions de la protagonista. També recorre a l’ús estructural del triangle amorós. Si a la peça teatral L’huracà (inclosa dins el recull Pioneres modernes d’Arola) la tensió requeia en l’amor incestuós que el fill casat sentia per la seva mare vídua, en Teresa és la figura de l’amant (primer del marit, després de la dona) el que tensarà el mòbil argumental. Tot això fa més atractiva l’heroïna, que és tractada amb més benevolència que els personatges masculins.

Teresa és una dona culta, de “seny amorós”, que no es deixa emportar per la passió. Com explica Neus Real en el pròleg a l’edició d’Adesiara, la mentalitat del personatge coincideix amb la de l’autora, fundadora del Lyceum Club de Barcelona, que oferia treball, amistat, cultura i viatges a les seves sòcies. Aquesta “quotidianitat sana i satisfactòria” no implicava, però, trencar amb la desigualtat de l’estructura social. Teresa, paradoxalment, pot viure amb independència del marit gràcies a saber fer cotilles. Aquestes cotilles, que constrenyen el cos de la dona i l’ofeguen, no “desapareixeran” de la ficció fins al 1971, quan M. Aurèlia Capmany, en una escena memorable de Quim/Quima, les eliminarà canviant la condició sexual del personatge.

Teresa o la vida amorosa d’una dona 

Carme Montoriol 
Introducció de Neus Real. Adesiara
333 pàgines. 20 euros