‘Germinal’, revolta i melodrama d’una colònia minera

Podem traçar la història del segle XIX i principis del XX francesos a través de la seva ficció, des de l’èpica romàntica de Victor Hugo fins al replegament psicològic de Proust, passant per Balzac, Zola, Flaubert i Maupassant. Entre el 1870 i el 1893 Émile Zola va escriure vint novel·les. Inspirat en les noranta obres de la Comèdia Humana de Balzac, Zola va fer la seva “Història natural i social d’una família durant el Segon Imperi” per esborrar la línia que separa la ciència de la literatura, el periodisme de la història. La tretzena d’aquestes vint novel·les que es poden llegir per separat és Germinal, reeditada recentment per l’editorial Bernat Metge amb la traducció d’Anna Casassas i el pròleg de la poeta Maria Sevilla.

El concepte de república és incompatible amb els interessos privats de la burgesia

Germinal és la història d’un home, l’Étienne, d’una família, els Maheu, i de tota una colònia minera que es desvetlla de l’opressió i la misèria. O potser és a la inversa, perquè l’obra comença amb el pla de la casa familiar, avança amb la visió general de la colònia i continua amb la figura de l’Étienne i d’altres miners petits i grans, com un acordió que va del que és col·lectiu al que és individual. La revolució proletària germina al subsol on cada dia s’esllomen 10.000 treballadors, a l’espera de la primavera utòpica del socialisme i l’alliberament final anarquista. Aquesta és la utopia que anticipa l’Étienne en les lectures desordenades que fa, empès per la passió voraç d’educar-se i convertir-se en un líder revolucionari. Per enfrontar-se a la injustícia els miners fan vaga fins a les últimes conseqüències. Morir-se per morir-se, millor morir de gana sense treballar. “Una de les tesis del meu pròleg a Germinal és que el concepte de república és incompatible amb els interessos privats de la burgesia”, diu la poeta Maria Sevilla des de l’altra banda del telèfon. Continua: “el que sorprèn és que et fas la idea de llegir una ‘novel·la científica’, freda, però el final és tan melodramàtic i tan poc versemblant!”, Sevilla ho diu amb un to entusiasta, de qui ha xalat.

El melodrama realista sobre la lluita de classes

Germinal llisca com si res, com una panoràmica cinematogràfica. L’obra s’ha ambientat al cinema i a la televisió, i no costa gens d’entendre per què. Si ens deixem arrossegar des del principi, se’ns endú com avui sembla que només poden captar les masses les sèries inacabables de televisió. La trama ho té tot: ens indigna, ens fa patir, ens manté esperançats i a més ens atrapa des del principi amb l’ingredient més vell del món, la tensió amorosa entre l’Étienne i una de les filles dels Maheu. És just i necessari recordar la importància de la lluita sindical, i llegir Germinal és una gran manera de fer-ho, no només pel missatge sinó sobretot per l’estil, translúcid com un mirall. Zola no se salta cap injustícia, i descriu igual la brutalitat de la feina com els estralls de l’alcoholisme i la violència sistèmica contra les dones. Cinc-centes pàgines semblen moltes fins que deixes el telèfon a una altra habitació i et deixes bressolar per la mirada àmplia que l’autor projecta sobre el món que va veure i va immortalitzar. Maria Sevilla ho explica així:

“Veiem les poques hores que dormen els Maheu i després som al menjador dels propietaris de la mina, i la filla es lleva tard perquè ‘aquella nit feia vent’. La focalització múltiple també ens permet veure el punt de vista dels patrons. La visió pretén ser objectiva, perquè ens ho mostra tot, però alhora és molt juganera. Està clar que a la novel·la empatitzes amb uns i no amb els altres”. En això Zola ens regala un bon exemple de la idea suada, però vàlida sobre l’objectivitat del periodisme: no pot ser mai objectiu del tot, però ha d’aspirar a explicar-nos una història des d’angles diferents. Passem de la cofurna dels Maheu al benestar golut dels amos dels mitjans de producció, que mengen escamarlans i s’esllangueixen d’avorriment. La novel·la alterna la història de la vaga i dels miners amb els desenganys i les passions dels patrons i les seves famílies, privilegiades i també una mica desgraciades a la seva manera.

El fracàs de la revolució francesa

En realitat, Germinal és un reportatge d’investigació de més de 500 pàgines inspirat en la vaga dels miners d’Anzin del 1884, que va durar 56 dies i va mobilitzar uns 40.000 miners. La revolució burgesa del 1789 havia convertit tots els francesos en ciutadans sobre el paper, però a la pràctica els treballadors vivien com animals i passaven fam. Napoleó III governava França com a emperador, sense tenir en compte ni la democràcia ni els valors de la llibertat, igualtat, fraternitat. Al menjador dels Maheu penja un quadre de l’emperador i l’esposa, com una burla davant del patiment dels miners. Es veia a venir la revolució que vindria: si els burgesos van fer caure l’Antic Règim de la noblesa, és qüestió de temps que els obrers es rebel·lin contra els nous amos. Els miners més espavilats i carismàtics ho saben, i els amos més astuts també, perquè són conscients que viuen ociosos i només d’explotar les mines d’hulla que treballen famílies senceres mortes de gana.

Arran de la vaga dels miners d’Anzin vaga històrica es va promulgar la llei Waldeck-Rousseau, que va legalitzar els sindicats a França i que, per tant, es podria catalogar del primer pas imprescindible de la lluita obrera i de tot el que vindria al segle XX –els experiments anarquistes, el comunisme, les reivindicacions obreres de la socialdemocràcia europea. Germinal es va publicar com a novel·la sencera un any després de la famosa vaga, el 1885, i va ser un gran èxit de vendes. En aquell moment el Segon Imperi ja s’havia acabat, i les maniobres de l’imperialista prussià Otto von Bismarck aïllarien França i alimentarien el ressentiment francès que al segle XX desembocaria en la Primera Guerra Mundial.

La ciència de fer una novel·la

Per escriure Germinal Émile Zola va fer el que no s’havia fet mai amb tanta exactitud fins aleshores: va baixar a les mines, i va convertir els miners en subjectes dignes de protagonitzar una obra magna que els ennobleix. D’aquí les descripcions detallades del món que se’ns presenta, des dels instruments que es fan servir a la mina fins a les rutines diàries de les famílies mineres. “Zola té una obsessió pel detall, i el repte més gran és fer que la traducció sigui en tot moment tan precisa com ho és el text de l’original; cal trobar la paraula concreta que designa cada cosa, cada eina, cada peça, cada acció”, explica la traductora Anna Casassas.

Cal trobar la paraula concreta que designa cada cosa, cada eina, cada peça, cada acció

Émile Zola era el fill d’un arquitecte que va abandonar la seva mare quan ell encara era un nen, i va començar com a col·laborador als diaris. L’autor va concebre Germinal com un edifici, i això vol dir que va bastir una topografia exacta de les mines, que les notes del que acabaria sent la novel·la eren el doble de la seva longitud: “tot està mesurat al mil·límetre (en els ambients, en els caràcters, en el ritme)”. A l’època, el públic es va riure de la seva metodologia ‘científica’ de Zola, que consistia a documentar-se de primera mà, mitjançant les visites de l’autor a la mina. Avui, qualsevol novel·lista ambiciós està obligat a documentar-se.

La Maria Sevilla acaba el pròleg a Germinal amb l’apagada general del 28 d’abril del 2024, en què tots vam estar obligats a desconnectar de la feina i les noves formes de semiesclavitud digital. Cito del pròleg: “En tot procés revolucionari cal molta imaginació política, i és precisament això –la imaginació, la fantasia, la ficció: la literatura– el que la societat del treball, la cultura de la inatenció i el modern feudalisme ens estan arrabassant". L’economista nord-americà John Keynes va fer un discurs a Madrid el 1930 en què pronosticava que un segle més tard, és a dir, ara, només hauríem de treballar una mitjana de 15 hores la setmana. No ha estat així, perquè l’engranatge capitalista només funciona si es manté l’equilibri de la gana (ni massa, ni poca) i si la feina és exponencial. Una mica com els miners de Zola, el 28 d’abril del 24 vam tenir un espai d’oci imprevist i vam somiar amb la revolució social.

Germinal

Émile Zola
Traducció d'Anna Casassas, pròleg de Maria Sevilla
Casa dels Clàssics
576 pàgines. 29,95 euros