Mor als 97 anys l’expert en Ramon Llull, Anthony Bonner

Ha finit qui ha estat un dels lul·listes més fins i concrets. El savi Anthony Bonner (Nova York, 1928), traductor, musicòleg per Harvard i París, botànic i activista ecologista, morí a Palma, als 97 anys, aquest dilluns, dia 8. Bonner, amb la seva família, s’establí a Mallorca el 1954 i als Estats Units publicà -entre d’altres- una obra cabdal Selected works of Ramon Lull (Princeton University Press, 1985 i en català a editorial Moll, 1989). Amb l’especialista de Catalunya Lola Badia, preparà Ramon Llull, vida, pensament i obra literària.

Afable i discret, Bonner esporgà manuscrits i obres certes de Llull, les atribuïdes i esbrinà les falses autories, apòcrifes, moltes. Feu desenes de publicacions especialitzades i sobre tot amb simpatia i un discurs tranquil, trempà un cànon, esquivà algunes dèries embullades o mitificades. Recordava que no era creient però que s’interessava pels que ho eren. El segell Bonner acredita prou edicions contemporànies dels títols centrals i adreça les mirades actuals sobre el savi medieval.

Bonner va arribar a Mallorca per passar un estiu i acabà sent, amb els anys, part responsable de la magna nova configuració dels 260 manuscrits de Llull, això és l’immens corpus, la Base de Dades Ramon Llull. Allà hi és tot plegat a l’abast, arreu. Per adesar la seva feina de transcriptor, editor i traductor als inicis de la informàtica domèstica montà un enginy alçat davant la seva taula de treball per a poder tenir a la vista els distints suports escrits.

De la lletra pròpia de Llull just es coneixen “dues petites dedicatòries, de la seva mà, en llatí: una pels ducs de Venècia, i un altre manuscrit signat pels cartoixans de París, en un document curiós. És una peça de treball, no neta, plena de correccions”, segons detallà un cop a EL PAÍS.

Ramon Llull, bandera de la llengua i cultura catalanes (Mallorca 1232-1316) fou una ocupació central de l’extint nordamericà que gestionà el seu salt contemporani i als Estats Units. I una vegada alertà sobre l’intent de la venda clandestina des de Mallorca d’un llibre de Llull a la Biblioteca de Catalunya, un manuscrit que s’havia sostret o perdut a la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma. També traduí François Villon, Jules Verne, Balzac, Borges, Diderot, Gérard de Nerval entre d’altres. Firmà dues novel.les en anglès.

També fou autor de manuals centrals sobre Les plantes a les Balears, Bonner estimava el jazz i feu de músic a la Camerata Barroca de Puigpunyent el poble on visqué així mateix com a primer forà. Allà va aprendre el seu català amb els picapedrers de la seva casa vella. Sobre tot, fou un respectat activista ecologista, president i fundador del Grup d’Ornitologia Balear (GOB) i va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, el premi Llull, el doctorat Honoris Causa de la Universitat de les Illes Balears, Barcelona i Friburg.

Bonner intervengué en documental que Manuel Huerga i Jaume Roures feren sobre Miquel Barceló, Vidre de Meravelles (2018), que és una interpretació pel pintor -amic de Bonner i la seva família- de part de l’obra central de Llull per a una mostra a les vidrieres de la Biblioteca Nacional de París i al museu Picasso.

“M’encanta viatjar cap al segle XIII i XIV i intentar ficar-me dins la pell d’una altre persona. Si és Ramon Llull, molt bé, fins i tot d’un escrivà. Quan mir, edit un manuscrit em dic ¿i ara per què ha posat això?”, explicà en una entrevista a QUADERN, el 2007. La nissaga Bonner venia de banquers i industrials americans a l’illa obrí branques fermes: La esposa Eva Eisenberg era traductora també i s’encarregà de Llibre de l’Amic i Amat de Llull així mateix; la seva filla Deborah és traductora, per exemple de Bearn, de Llorenç Villalonga. Aina és il·lustradora (del llibre de plantes del pare i autora a National Geographic on és Hannah) i David enginyer informàtic a la industria aeronàutica a França.