6 llibres que duraran tot l’estiu: els crítics de ‘Quadern’ recomanen lectures molt llargues per a les vacances

No és poca la gent que dedica les vacances d’estiu a deixar-se embolcallar per l’univers d’una novel·la ben llarga, que no s’acabi mai. Per a qui busqui el títol perfecte, aquesta és una selecció dels títols que els crítics de Quadern han recomanat.

L’atzar i les ombres

Julià de Jòdar

Comanegra. 888 pàgines. 29,50 euros

Existeix un heroi proletari català? Per saber-ho podeu llegir L’atzar i les ombres, la trilogia publicada entre 1997 i 2006 per Julià de Jòdar. Les tres parts del llibre ―L’àngel de la segona mort, El trànsit de les fades i El metall impur― expliquen la formació ideològica i sentimental d’un jove cagadubtes, Gabriel Caballero. En una comunitat marcada per la repressió i la violència, on es barregen immigrants i autòctons, el procés de desclassament de Gabriel es desplega com un gran fresc col·lectiu. La novel·la es construeix com una samfaina de veus i de registres, un pastitx que combina melodrama, comedieta i esperpent. El Plan de Estabilización de 1959, la riuada de 1962 i les processons de Setmana Santa són alguns dels fets i records que configuren la memòria d’una barriada suburbial, entre Badalona i Poblenou, un món regat per les aigües tèrboles del Besòs. Centrant-se en personatges marcats per la derrota, De Jòdar recrea una postguerra ferida, a la vegada fantasmagòrica i real. Per Maria Dasca

Middlemarch

Geroge Eliot

Traducció de Xavier Pàmies. Pròleg de Núria Perpinyà. La Casa dels Clàssics. 1104 pàgines. 44,95 euros

La colla de novel·listes del segle XIX anglès —menys Dickens— va deixar de banda les deliqüescències i ravates de la poesia romàntica, tan rica a les lletres angleses, per entrar en la complexitat de la vida social, familiar, sexual, també econòmica del segle, que ho és de la progressiva emancipació de la classe burgesa, ja fos a Londres o a les “comarques”. En aquest segon lloc és on se situen a Middlemarch les peripècies d’una llarga sèrie de personatges, mitja dotzena molt ben dibuixats (Dorothea, Casau­bon, Ladislaw, Tertius Lydgate, Rosamond, Bulstrode), tots plegats formant una mena de tapisseria Jacquard, amb els fils de diferents colors entreviats, que es contrasten, s’interrelacionen, s’apleguen i es separen. Una cosa així no l’havia fet cap escriptor abans que Eliot a Anglaterra, potser amb la relativa excepció de Cims borrascosos, d’Emily Brontë. De la mateixa manera que Ulisses, de Joyce, és la millor anàlisi de totes les determinacions i circumstàncies d’un dia qualsevol en la vida en una gran ciutat, Dublín, l’any 1904, així Middlemarch és com una galeria de quadres superposats en un de sol, però tots discernibles, en un medi rural dels Midlands anglesos. Per Jordi Llovet

L’anell del nibelung

Amadeu Fabregat

Proa. 563 pàgines. 23,90 euros

Esteve Millet, professor de geografia en una universitat del nord, acabat de jubilar, torna a la ciutat meridional on va néixer i d’on va fugir als 25 anys, acorralat per la culpa, la vergonya i els remordiments. Té previst estar-s’hi deu ­dies, d’incògnit, i l’objectiu és assistir a la representació de la tetralogia de Wagner L’anell del nibelung. Producte natural de la fascinació apassionada que sent per Richard Wagner, Esteve Millet ha escrit un llibresobre la incansable vida itinerant del músic al llarg dels anys, dilapidant cotes il·limitades d’energia necessàries per dur a terme la seva missió sublim. Aquests serien els dos fils argumentals —el retorn impossible a casa, perquè no se’n té cap ganes, i la recerca d’alguna mena de plausible tresor espiritual en el món de la idea— amb què Amadeu Fabregat torna a la literatura amb una novel·la destinada a ser recordada durant molt de temps per l’extrema abundància de pensament literari —com que no és un tractat filosòfic, es pot afirmar una cosa i el contrari a la pàgina següent—, per la colossal voluntat estilística i pel desolat i lúcid diagnòstic emès sobre la misèria de l’època que ens encercla. Per Ponç Puigdevall

El quadern gris

Josep Pla

Destino. 768 pàgines. 29 euros

Sempre es diu que qui no ha llegit un clàssic és afortunat perquè pot descobrir-lo per primera vegada. En el cas d’El quadern gris , com gairebé sempre passa, l’experiència millora a partir de la segona. Aleshores, com el temps dilatat de les vacances, canvia la perspectiva. A la primera el lector pensa que entre mans té el dietari de joventut d’un estudiant d’universitat més o menys desvagat i reprodueix l’operació de lectura ajustant-se a les entrades del quadern. Però una vegada arribes al final, després d’haver estat mesos entre Barcelona i Palafrugell, constates que en realitat la proposta literària d’aquells centenars de pàgines és distinta: són unes memòries memorables de la joventut, que van ser escrites i reescrites en plena maduresa, amb l’afany d’explorar el procés a través del qual es va anar descabdellant la vocació d’escriptor i sobretot per mostrar la capacitat per pensar l’experiència d’una lúcida subjectivitat d’entreguerres. No passa el temps pel clàssic de Pla. És la nostra vida la que passa a través d’ell. Per Jordi Amat

L’amiga genial

Elena Ferrante

Traducció de Marta Hernández Pibernat. La Campana. 512 pàgines. 22,90 euros

La història de la Lenù i la Lila, que l’escriptora italiana Elena Ferrante va començar a trenar amb L’amiga genial, és una d’aquelles novel·les perfectes per a les tardes d’estiu que se’t queden a dins per sempre. Les seves més de 500 pàgines us passaran volant si entreu a fons en el món d’aquestes dues nenes que creixen juntes en un barri miserable de Nàpols, a partir de 1944, en plena postguerra. Són molt diferents, però, tot i aquesta distància, que no deixa d’accentuar-se amb els anys, mai deixaran d’influir-se i pensar-se. Les vicissituds d’aquesta amistat, sovint tempestuosa, estan narrades amb una enriquidora honestedat que la converteix en una novel·la propera al neorealisme. Aquest és el primer volum d’una tetralogia, que continua amb Història del nou cognom, Una fuig l’altra es queda i La nena perduda. Entre les quatre obres, són més de 2.000 pàgines que narra la Lenù, convertida de gran en l’escriptora Elena Greco, que us portarà a fer una immersió en el relat de les seves vides, molt marcades per l’època i el lloc, però que com totes les grans històries poden ser universals. Per Mar Rocabert Maltas

La vida manual d’ús

Georges Perec

Traducció d’Annie Bats i Ramon LladóEdicions Proa. 640 pàgines. 24,90 euros / @12,99

La vida manual d’ús reuneix tots els perecs en un sol lloc i moment, el 23 de juny de 1975, a tocar de les vuit de la tarda, instant de la mort del protagonista, el multimilionari Percival Bartlebooth. A la manera d’un 13, Rue del Percebe quàntic, Perec va dissenyar un edifici sense façana en què cada estança seria la casella d’un escaquer de deu per deu. A partir dels moviments del cavall, la història es desplaça, visita, obre cada casella —la sensació és de calendari de l’Advent—, ens explica què hi ha, qui hi ha, o hi havia, i què fa, o feia, sense tornar-hi a passar. El resultat són 99 capítols (picada d’ullet als Exercicis d’estil de Queneau i a la Divina Comèdia), o més aviat cent menys un, en què aquest espai no visitat, aquest buit, tan perequià, és el celler de l’edifici. Amb ressonàn­cies de Les mil i una nits o del Decameró, la multiplicació i la simultaneïtat, els punts de fuga i, com es diu ara, els multiversos, tot plegat fa de La vida manual d’ús una novel·la de novel·les, i un plagi per anticipació, per exemple, del film Tot alhora a tot arreu (2022). Per Adrià Pujol