Jaume Claret Muxart: “El protagonista d’'Estrany riu’ té un misteri que no entenc”

Després de passar per la Mostra de Venècia, on va rebre el Premi a la millor contribució artística atorgat per la crítica independent, i el Festival de Sant Sebastià, s’ha estrenat als cinemes Estrany riu de Jaume Claret Muxart. El primer llargmetratge del jove cineasta santcugatenc és la història del despertar amorós d’un noi de setze anys (Jan Monter) durant un viatge familiar en bicicleta pels camins que voregen el Danubi alemany. Els actors Nausica Bonnín i Jordi Oriol interpreten els pares d’aquest adolescent que malda per deixar enrere la infantesa mentre descobreix el desig per un altre noi.

Claret coneix bé el cicloturisme perquè, de petit, els seus pares el portaven a rodar per Europa: “La pel·lícula no és autobiogràfica, però té molts elements i moments que sí”. Un d’aquests moments és quan s’imaginava que es trobava “algú” als càmpings on feien nit o a les mateixes aigües del riu. Algú que a Estrany riu adopta la forma d’un noi misteriós que s’apareix al protagonista i el sedueix. “Sempre dic que faig cinema a partir del que podria haver passat i no va passar. El cinema és l’art de la imaginació, de la fantasia, l’art oníric”.

Un dels grans descobriments de la pel·lícula és l’actor protagonista, el debutant Jan Monter de disset anys: “Vam veure 850 nois. Ell era el número 600, més o menys. Quan va aparèixer, ens va canviar la cara. El menys professional del món. Ell va veure que l’havíem agafat, perquè la nostra cara va ser un quadre. Té un misteri que no entenc. Això em fascina. Té una presència, una mirada que et travessa. I això, per mi, és el més important: la mirada i el misteri”. Monter, que ha estudiat teatre des de petit a Manresa, cursa segon de batxillerat, i està fent el treball de recerca sobre l’experiència del rodatge.

La crítica ha lloat la pel·lícula de Cuixart. N’han destacat el treball visual, gairebé pictòric: “El meu avi, Jaume Muxart, era pintor expressionista. La meva àvia, molt més del surrealisme. Són influències màximes per mi”. Unes imatges rodades en analògic, en 16 mm: “Té una màgia especial. És un format que genera tensió al rodatge perquè no pots rodar més de dues o tres preses, i això fa que els actors estiguin molt concentrats. Tot l’equip està en alerta. No és com el digital, que pots repetir. Tens una pantalla molt petita, que a mi m’encanta que es vegi fatal. Així, quan arriba el material, ets el primer espectador. És molt bonic. I per obtenir la imatge, cal passar pel revelat amb aigua”.

L’altre descobriment d’Estrany riu és l’intèrpret de la cançó final, Ryder The Eagle, un cantant francès que “no coneix gaire gent. Un dia me’l va recomanar l’algoritme, i el vaig guardar. Quan amb la muntadora Meritxell Colell vam veure l’últim pla de la pel·lícula, vaig tenir la intuïció de posar-hi aquesta música. I va sorgir la màgia. Ara és un fenomen. I ve a Barcelona, el 29 de novembre, a actuar un bar molt petit. Fa concerts on es puja sobre les barres. És una passada. Encara no he parlat directament amb ell, però en tinc ganes. M’agradaria proposar-li una projecció amb concert en directe".

Aquí pots recuperar l’entrevista al programa Tot és comèdia de SER.