Llúcia Garcia: “Després de ‘Romería’, no sé si vull tota l’exposicó que implica ser actriu”

Unes celles descolorides, un serrell mal tallat per una amiga i cinc dies sense dutxar-se. Aquesta va ser la fórmula guanyadora que ha acabat portant a Llúcia Garcia (2006) a la pantalla gran. L’equip de càsting de Carla Simón la va descobrir a la plaça de la Vila de Gràcia quan tornava de campaments (“la foto que em van fer és molt criminal”, recorda rient), i amb divuit anys i sense experiència professional prèvia, es va trobar enmig del rodatge de Romería, la tercera pel·lícula de la directora.

Després d’Estiu 1993 i Alcarràs, Simón acaba la trilogia sobre les seves arrels centrant-se en la Marina, una noia que viatja a Vigo per conèixer la família paterna i intentar reconstruir la vida dels seus pares, víctimes de la sida als anys noranta. “A l’adolescència necessites saber més sobre els teus orígens perquè és un moment de construcció de la identitat. Ella arriba amb l’excusa de necessitar el certificat de defunció del seu pare per a una beca a la universitat, i aprofita per preguntar”, explica Garcia, que interpreta el paper protagonista i també el de la mare. Les peces del passat, però, li són difícils d’encaixar a causa del tabú que envolta la crisi de l’heroïna i la sida dels anys vuitanta i noranta. “El film és molt representatiu del que va passar, no és una família específica. Com a molta gent de la meva edat, és una època que em cridava molt l’atenció per l’explosió de llibertat, per com entenien el món, la feina... tot era més relatiu. Però per preparar-nos ens van donar referents que idealitzaven aquells anys, i d’altres que mostraven la part més dura”.

Llúcia Garcia és el que s’anomena una actriu natural, és a dir, algú que no té res a veure amb el món de la interpretació. “La Carla buscava sentir-se reflectida, suposo. Ens assemblem bastant en la forma de prendre’ns les coses i de mostrar-nos. Al primer càsting em va fer una petita entrevista preguntant-me quines eren les meves pors. Semblar tonta o mala persona, li vaig dir. I crec que és aquesta imatge d’innocent que té la gent d’ella, també pel fet de ser una dona jove al món del cine, que va fer que se sentís identificada amb mi”, diu. Tant ella com Mitch Robles en el paper de cosí i de pare, han debutat acompanyats d’actors amb experiència com Tristán Ulloa. La convivència i la improvisació entre naturals i professionals, marca de la casa en la manera de treballar de Carla Simón, van ser claus per muntar les escenes. “Dinàvem, jugàvem a jocs de taula i assajàvem per generar records familiars i dinàmiques que després fan que tot sigui més realista. A més, pel meu personatge, que sobretot reacciona a estímuls i observa, anava molt bé tenir actors capaços de guiar-me per on volien. En Tristán mentre no era a càmera em deia coses per fer-me enfadar”.

Romería es va presentar al Festival de Canes on va rebre onze minuts d’ovació, i opta a ser seleccionada pels Oscar. “És tot tan surrealista; sento com si encara estigués actuant una mica. El primer que vaig pensar quan la vaig veure és que tenia molta gepa (riu). Sí que estic pendent de les escenes que m’han costat més i menys, però no em jutjo gaire perquè no tinc els ulls experts per fer-ho. Si la Carla està contenta, jo estic contenta”. Tot i el llarg recorregut que pot tenir la pel·lícula, Garcia no té clar que sigui un punt d’inflexió a la seva vida. “No tinc pressa per decidir-ho. M’ha encantat actuar i hi ha vegades que ho trobo a faltar i m’agradaria fer més coses, però tota l’exposició que implica ser actriu no sé si la vull. Estic amb el dubte”, comenta. Aquest setembre comença la carrera d’Antropologia, i mentre li arriben les primeres propostes com a actriu, ella té claríssim el que no farà. “Coses de promoció de marques, ni de broma. Ja he tingut prou conflicte havent-me de vestir elegant per trobar un disseny amb què no publiciti segons què. De normal em vesteixo de la Humana, del contenidor (la meva mare em matarà) o amb roba dels meus pares. Soc de Gràcia, què hem de fer”, acaba, fent broma.

L’entrevista sencera es pot escoltar al programa Tot és comèdia de la SER.