Pere Vall: “La paraula mandra estava prohibida a casa”

Pere Vall ha dedicat tota la vida a explicar, narrar i preguntar sobre cinema. Va ser redactor en cap de la revista Fotogramas a Barcelona durant més de vint anys. Actualment, col·labora en mitjans com Time Out o Entreacte i porta la premsa dels Cinemes Girona. Però hi ha una faceta seva que passa per posar-se davant la càmera. Sigui per servir una canya, donar el condol o cantar el Rossinyol, el periodista ha perfeccionat el cameo a cop de rodatge amb aparicions en 165 films.

“Estic encantat que el que era la meva afició de petit s’hagi convertit en la meva feina”. Eren sis germans, i encara que era difícil portar-los a tots al cinema, els seus pares feien l’esforç sempre que podien. “M’encantava. El que no sospitava és que m’hi podria dedicar. Ho veia impossible. Quan vam haver-nos de matricular a la universitat no sabia què fer. Vaig plantejar-me Dret, però una companya de classe, l’Esmeralda, em va dir que s’apuntava a Periodisme i m’ho vaig pensar. Ja m’havien publicat algunes coses petitetes a Fotogramas, i si a ells els havia agradat, potser podia provar d’escriure professionalment”, diu, i des de llavors, no ha parat. “No hi va haver mai mandra. La meva mare, que era alemanya, ens va dir que aquesta paraula estava prohibida”.

No és actor, però ha sortit a desenes de pel·lícules. “Faig bulto, a vegades em donen frases, a vegades em diuen que canti, que balli. Jo soc supertímid, però a part que això em serveix per sortir de la modèstia, ho faig perquè el món és molt avorrit”. El 47, la sèrie Jo mai mai, o També això passarà són només alguns dels projectes on ha figurat recentment. “Sortir a pel·lícules, sèries i videoclips em dona la possibilitat de divertir-me. Si em donen confiança, jo m’hi apunto, m’hi llanço”. La seva primera aparició va ser a Visions d’un estrany l’any 91. “En aquell moment treballava a Lauren Films, una distribuïdora que era coproductora del film on necessitaven figurants”. I a partir d’aquí, n’han vingut moltes més. “És una feina que et permet conèixer moltíssima gent. Coneixes pràcticament tothom del sector del cinema: realitzadors, muntadors, els mateixos actors... ara, o em truquen ells o els truco jo per participar-hi”, explica.

Pere Vall domina l’art del cameo com ningú, però encara li queden coses per fer. “M’encantaria sortir en un videoclip de la Ludwig Band, de Rigoberta Bandini i, evidentment, de Rosalía. He aparegut en un de Joan Dausà, i el meu hit amb milions de visualitzacions és amb Ladilla Rusa, Kitt y los coches del pasado. Soc el cambrer del principi que posa la cervesa". Tot i està rodejat de focus i càmeres, no ha volgut fer mai el salt a la interpretació. “Respecto molt la professió, a vegades fins i tot em sento un intrús. Soc un gran observador i m’encanta estar en un rodatge, canviar de ritme, de caps, estar en un altre tipus de comunitat... és sortir de la cosa quotidiana per endinsar-te en un món diferent”.

Segons el periodista, el cinema català viu un bon i variat moment. “Han entrat noves generacions de cineastes, noves temàtiques, algunes que semblaven tabú o poc explorades, també hi ha moltes dones directores i s’estan incorporant nous talents, nous actors i actrius. Costa atraure públic als cinemes, però de tant en tant passen fenòmens curiosos com Sirat. El director hi fa molt, és el primer relacions públiques perfecte d’una pel·lícula", afirma. Des dels Cinemes Girona, van organitzar una sessió de DJ amb la música rave del film d’Oliver Laxe, i fa uns mesos van fer la primera sessió de cinema nudista d’Espanya. “Aquestes iniciatives volen convertir el cinema en un esdeveniment. Fer col·loquis, presentacions, portar els protagonistes, escoltar les anècdotes dels rodatges... tenim una programació molt acurada”.

Podeu escoltar l’entrevista completa al Tot és comèdia de la Cadena SER clicant en aquest enllaç.