Anar de museus a l’Empordà i trobar-se objectes domèstics de Salvador Dalí

Des del maig que Figueres té un nou Museu de l’Empordà, després d’una reforma integralíssima que ha transformat l’edifici i el projecte museològic i museogràfic. Més enllà dels 1.500 metres quadrats reformats, la reobertura representa un canvi de fons: de concepte, de mirada, de veu. El nou projecte museogràfic, impulsat per l’Ajuntament de Figueres amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Generalitat i els fons europeus Next Generation, ha estat concebut com un procés participatiu obert i plural. Més de cinc-centes persones del territori hi han dit la seva: el museu no ha estat dissenyat per explicar una història, sinó per dir-ne moltes.

El resultat és un relat obert, construït a partir de verbs d’acció —cuidar, recordar, ser, celebrar— que donen forma al recorregut a través de petits gestos que configuren la vida quotidiana (i que segurament són els únics que la doten de sentit perdurable).

A les dues plantes d’exposició permanent hi conviuen peces d’artistes com Salvador Dalí, Martí Alsina, Esther Boix, Ricard Ansón, Carme Escursell o Tura Sanglas. El criteri no és cronològic ni jeràrquic. La col·lecció —prop de 3.000 peces, de les quals se n’exposa un 10%— es desplega de manera fluida, combinant pintura, instal·lació, vídeo, arqueologia i fotografia, i incorporant una presència significativa i necessària d’obres de dones artistes. S’hi mantenen peces emblemàtiques i n’hi arriben de noves, però el més transformador és el marc conceptual: el museu no vol limitar-se a custodiar objectes, sinó que els posa en relació amb la vida, el territori i les preguntes del present.

També l’edifici s’ha obert per dins. Les reserves són ara visitables, s’hi ha instal·lat un auditori, s’han millorat les condicions de conservació i eficiència energètica, i s’ha afegit un espai de restauració d’obres d’art.

Paral·lelament, la Casa Natal Salvador Dalí continua ampliant la seva història. El pròxim dia 27 de juny s’hi exhibiran, per primer cop, tretze peces provinents de l’entorn íntim de l’artista: objectes domèstics, documents i mobiliari que pertanyien a la seva germana Anna Maria, als seus pares i avis. S’hi inclouen una cadira que apareix en un retrat del 1925 exposat al Reina Sofía, un balancí filmat per Buñuel, i les sobrecobertes de pell del seu avi, on les inicials “G” i “T” al·ludien tant als noms Galo (l’avi) i Teresa (l’àvia) com a un discret “Gràcies, Torneu”. Hi ha també un retrat del primer Salvador Dalí, el del germà mort abans que el pintor nasqués, i que presidia l’habitació dels seus pares com una ombra inextingible.

Aquesta doble aposta —el museu reimaginat, reformulat, i la casa natal en expansió— no és només una renovació patrimonial: és un gest, una mirada, una manera de dir, ben clarament, que el passat no s’arxiva, sinó que es reactiva visitant-lo des de l’art. Que la cultura, a Figueres, no només s’exposa: conversa. Amb el territori, amb les històries íntimes, amb el record i amb la possibilitat.