Els editors de Bromera: “El castellà li està menjant espai a la literatura juvenil en valencià”

Ja han recollit les taronges i els caquis. Des de l’última planta de la seu del Grup Bromera, al municipi d’Alzira, es veuen els camps sense fruits. És un dia gris. Dins la nau, en un polígon industrial, Bernat Bataller i Sandra Capsir, director general i subdirectora, pugen de l’imponent magatzem. Bromera, adquirida el 2023 pel Grup Planeta, ha editat uns 5.000 títols des de la seva fundació fa 40 anys. Ja a dalt, els directius de l’editorial líder del llibre en valencià atenen EL PAÍS en un despatx diàfan. Reflexionen sobre l’ofensiva de Vox i del govern de Carlos Mazón, del PP, per rebaixar el pes de la llengua autòctona, la recuperació del sector després de la dana del 29 d’octubre, els canvis després de l’adquisició per part del Grup Planeta el 2023 i l’obertura de nous mercats.

El llibre ―en general― està en un bon moment. El 2024, el sector va augmentar les vendes gairebé un 35% respecte del 2019, segons dades del Grup Planeta. No passa el mateix amb els llibres en valencià. Bataller (Alzira, 46 anys) explica que “el castellà li està menjant espai a la literatura juvenil en llengua autòctona”. I Capsir (Castelló de la Rivera, 42 anys) afegeix que “els índexs de lectura en valencià baixen”.

L’editorial, fundada el 1986 pel mestre d’escola Josep Gregori, té el suport del Grup Planeta, que el 2023 va comprar el 60% de l’empresa. “L’adaptació al mercat i als lectors ha estat un valor”, explica Bataller. “Hem creat segells com Algar, en castellà, amb implantació a tot l’Estat i a l’Amèrica Llatina”, assenyala. Encara que “més del 70% de la facturació és en valencià”, conclou.

Menys ajudes de la Generalitat

La situació política no acompanya. Bromera no cobra des del 2023 ajudes de la Generalitat per promocionar el valencià, segons Capsir. L’anterior conseller de Cultura, Vicente Barrera, de Vox, en va modificar les bases per excloure entitats que considerava catalanistes. Malgrat la sortida de la formació ultra del govern, les subvencions no han tornat.

“La segona retallada va arribar amb la dana”, explica la subdirectora. La Generalitat no ha convocat les ajudes a la difusió i promoció del llibre en valencià. La llei autonòmica del llibre del 2002 obliga l’Executiu a subvencionar editorials que promoguin la llengua autòctona. “La Conselleria de Cultura s’ha compromès que les ajudes tornin. Hi confiem. Si hi ha canvis, veurem si vulneren la llei i si responem. Hem d’estar pendents de si el compromís continua malgrat les amenaces de Vox”, assenyala.

Durant aquests dies, la formació d’ultradreta Vox està esmenant els pressupostos autonòmics de Mazón i demana retallades a entitats que promouen la llengua autòctona, com ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’AVL. De moment els canvis no afecten directament Bromera. “El nostre sector depèn de qüestions alienes a la indústria”, admet Bataller.

Incertesa davant la reforma educativa

Un altre revés que afronta Bromera és el nou model educatiu. L’empresa edita bona part dels llibres de text en valencià que es fan servir en escoles i instituts de la comunitat. I això representa més del 60% de la facturació. La Conselleria d’Educació, primer de Vox i després del PP, va impulsar una votació perquè les famílies triessin la llengua en què estudiarien els seus fills. Una meitat va triar valencià i l’altra, castellà.

“Els centres van comprar els llibre de Xarxa Llibres ―un banc de llibres― per al model anterior. Si una escola va comprar els llibre de Música de Bromera en valencià, però a partir de setembre l’ha d’impartir en castellà, no pot canviar d’editorial. Si Bromera no té Música en castellà, haurà de fer les classes en castellà amb els llibres en valencià o bé adaptar els seus propis materials. O al revés”, explica Bataller.

Capsir lamenta que “encara no podem valorar l’impacte econòmic que tindrà perquè no sabem què faran els centres amb aquests materials”.

El 29 d’octubre, les pluges torrencials que van devastar bona part de la província de València van inundar aquest polígon industrial, entre les poblacions d’Alzina i Algemesí. Però l’aiguat no va arribar amb prou cabal i virulència per irrompre a l’edifici de Bromera, amb un magatzem que alberga més de cinc milions d’exemplars. Tot i això, van perdre els 350.000 llibres que guardava la seva distribuïdora els magatzems de Riba-roja. “Vam ser l’editorial que va perdre més llibres, 350.000, però també la que va tenir més capacitat de reacció, ja que els d’aquí es van salvar. Hi ha editorials petites que tenien tots els llibres a Riba-roja”, diu Capsir.

“A la campanya de Nadal vam fer un esforç”, assenyala Bataller, perquè “les ajudes a la reimpressió van arribar després, el 2025”. Explica que “encara gestionem les indemnitzacions dels llibres afectats”.

40 anys de llibres en valencià

Bataller ha bregat amb aquestes escomeses des que va arribar a la direcció general el 2024, en rellevar Gregori després de l’entrada de Planeta. “La línia editorial no ha canviat”, assegura Bataller. “Els fitxatges, les col·leccions i les qüestions editorials ho decidim des d’Alzira”. Capsir afegeix que “amb Planeta accedim a tecnologia d’avantguarda que accelera el procés, però l’autonomia i l’arrelament al territori és total”.

La subdirectora presumeix d’autors en nòmina: “Hi ha un planter d’autors en valencià: Irene Klein, Mariló Álvarez, Natalia Gisbert...”.

Entre els llançaments de primavera, Capsir esmenta Quina història més bestia, de Rocío Bonilla; Drames i likes, de Gemma Pasqual, i El que resta d’un clam perdut, de María Beneyto, “som l’editorial amb més títols de l’autora”.

Capsir calibra los 40 anys de Bromera ―que en castellà significa espuma―. “Venem els drets dels nostres llibres a Corea del Sud o a la Xina”, assegura. “L’àlbum infantil més venut per Sant Jordi a Barcelona és de Bromera, Quina història més bestia, de la il·lustradora Rocío Bonilla”, recorda. Per Bataller, una de les claus és que “hem connectat amb la comunitat educativa i amb els prescriptors de literatura infantil i juvenil”.