Lluny del caos de Rodalies

És una estranya impressió, la de veure passar el caos de lluny, salvar-te’n pels pèls. Per una vegada, no patir el col·lapse ferroviari quan estava escrit que el patiries, quan t’havies acostumat a parar la galta amb les malvestats de Rodalies. Els usuaris de la R3 del tram afectat per les obres de desdoblament viuen de fa mesos avesats al servei alternatiu de bus. A les bones condicions d’aquest servei, si parlem, com a mínim, dels busos que van directes de la Garriga a Barcelona. L’única pega és que no n’hi hagi més freqüència en les hores que no són tingudes per punta. Però la realitat és que els antics usuaris del tren ara experimenten la possibilitat de viure una cosa que la R3 els negava: saben l’hora que arribaran a Barcelona. Si no passa una excepció de trànsit, en mitja hora són a Fabra i Puig.

En aquests quasi quatre mesos, la meva experiència ha estat que només una vegada el bus s’ha retardat. I va ser perquè uns gossos salvatges van entrar a l’autovia. Aquell dia, a l’altura de Montcada, al peu d’un d’aquells cartells publicitaris kitsch d’Hermanos Almansa, vaig pensar dues coses: una, que potser aquests germans de l’alumini són una invenció només per posar-la al costat de l’autovia i que en realitat no existeixen; i dues, que em feia massa il·lusions i havia d’evitar fer l’article que tenia massa ganes de fer celebrant l’alternativa del bus. Però és clar, arriba un caos ferroviari com mai l’havíem conegut i l’article és una necessitat imperiosa.

Enteneu el que ara diré com un gest de servei públic: no cal que continueu les obres del desdoblament de la R3, acabeu de completar el servei d’autobús amb freqüència i dimensions idònies i la mobilitat d’aquest trosset de país ja es donarà per contenta. Per a què serviria acabar el desdoblament, més enllà del més que conegut impacte sobre algunes butxaques del gran contracte d’obra pública? Per a què serviria, si tota la xarxa cau i calen manteniments urgents cada quatre passes? Si és per una qüestió de contractes, es poden bescanviar pels contractes de manteniment, que també fan servei. Si és per por de no poder inaugurar res, que instaurin la moda d’inaugurar catenàries, sistemes de control lluents i intel·ligentíssims i unes eficients línies d’autobús. Tot vesteix. De veritat, ha estat una sensació raríssima, nova, escapar de la condemna bíblica dels trens esgavellats.

Aquell dia, a Montcada i Reixac, dalt del bus, mentre mirava com un policia empaitava un gos escardalenc, vaig pensar dues coses més: una, que això dels gossos salvatges era una metàfora en no sé quina direcció; i dues, que havia d’acabar el test de l’autoescola en lloc de distreure’m més. Finalment, el bus va arrencar. Finalment, les vergonyes del servei ferroviari han vessat a la superfície. L’anomalia era que no haguessin vessat abans. El problema és que qui pot ja fa temps que evita Rodalies.