‘Fanzone’: el calamitós xou culer de Gerard Romero

La persecució de TV3 de l’audiència jove es basa en dues argúcies primordials: la instal·lació en la banalitat i l’ús de personatges que tenen guanyada una notorietat a les xarxes per presentar programes. A l’espera que Dulceida faci d’alcavota en un nou concurs, ara tenim Gerard Romero presentant Fanzone, un xou culer. No és el debut de Romero. L’any 2024 va portar un concurs, una ignomínia titulada Tot per la pasta, on els concursants havien de trobar 10.000 euros que l’equip del programa havia amagat a casa seva. I ho havien de fer encara que calgués foradar el pladur. Era l’espectacle de la rapacitat.

Fanzone no té més volada. A major glòria del Barça, el programa —un monocultiu— pateix una inflamació perpètua que no té res a veure amb la informació esportiva. Culer i… laportista, perquè ja hi han desfilat el mateix Laporta, el seu adjunt a la presidència —Enric Massip— i ho havia de fer Deco, el director esportiu, però una indisposició va forçar un canvi d’última hora. Va ser entrevistat Joan Gaspart, que va tenir paraules d’elogi per al president. La complicitat del programa amb l’actual directiva el converteix en un espai de propaganda de precampanya que la direcció de TV3 hauria de revisar ara que les eleccions ja són convocades. Aquesta bufonada té el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A veure... De veritat pensa la consellera Hernández que el programa mereix rebre un obsequi de diners públics? Quin concepte de cultura manega? I no val l’argument del català. Fanzone sol trepitjar-lo.

La seva misèria intel·lectual i humorística no pot agradar a molts culers. De fet, Fanzone ha donat unes audiències tristes a la graella, no ho sé a la xarxa. El dia 22, tot i venir darrere d’un Polònia que va recollir el 16,4% d’audiència, Fanzone va fer un 7,9 a TV3 i un 2,4 a Esport3. Aquesta emissió simultània per dos canals penalitza un espai de producció pròpia com Onze. Un Onze que no es va quedar quiet. Expulsats al late night, van començar parlant de pijames, van fer una careta a imitació del Fanzone, el seu presentador va sortir eufòric, amb gorra i anunciant majorets... A més, el programa el van titular Fanonze. Una burla en tota regla abans d’anar al programa de sempre.

El problema de Fanzone no és la militància culer, generalitzada al periodisme esportiu local i que pot exercir-se honestament. És la manera de manifestar-la, de viure-la. L’existència d’aquest programa té una deriva important per al canal. TV3 no podrà, des d’ara, presumir d’una suposada superioritat moral i mirar per sobre festivals madridistes com El Chiringuito.

A més, Fanzone no vol parlar del Barça, vol parlar del Barça triomfant. Per organitzar la seva kermesse setmanal, necessita que el Barça guanyi. I si es pot arrodonir amb una derrota del Reial Madrid, millor que millor. Com la festa major que es va muntar el dia de l’Albacete. Aquesta dependència amb les victòries es va veure clarament amb la derrota del Barça davant la Reial Societat. No va ser objecte de comentaris, i menys de tabola. Ja la setmana abans, a Romero li va semblar pobra la predicció del tarotista (victòria del Barça per 1-2) i li va posar un gol més. Fanzone té col·laboradors amb un paper molt primet, pràcticament trist. L’actor Jordi ­Ríos, bon imitador de Florentino Pérez a Polònia, vol fer un paper semblant al de Sergio Bezos a La Revuelta (una tria prèvia de membres del públic que puguin donar espectacle). De moment, el seu principal èxit ha estat que l’entrevista al futbolista Nua Marong, a l’atur, va servir perquè l’endemà el fitxés l’Olot.

Aquest xou calamitós, sense cap engruna informativa que vagi més enllà de l’anècdota trivial, ha tingut el rebuig del Consell Professional d’Informatius i Esports de TV3, que denuncia el menysteniment de la feina del departament d’esports de la casa i adverteix sobre l’aposta de la direcció per un canal de club “ben poc compatible amb la nostra missió d’atendre la diversitat”.