‘Rebota rebota y en tu cara explota’: la ‘performance’ no té edat

No és gaire habitual que una peça de creació, exemple del que ens hem posat d’acord a anomenar “arts vives”, tingui una vida llarga i duradora. Agnés Mateus i Quim Tarrida van estrenar Rebota rebota y en tu cara explota al festival TNT de 2017, i des de llavors la peça ha guanyat múltiples premis i ha girat molt. Celebrem la feliç decisió de Semolina Tomic, la incansable fundadora i directora de l’Antic Teatre, d’haver programat deu funcions d’aquest espectacle. Tot forma part del nostre patrimoni escènic, i una peça estrenada fa vuit anys ens pot interpel·lar més (i millor) que una d’escrita durant el Siglo de Oro. Si visquéssim en un país normal, els nostres creadors més experimentals estarien girant les seves peces durant anys, tal com fan les companyies de teatre familiar.

És un autèntic gust veure Agnès Mateus a escena: als seus 58 anys ens demostra que la performance és bàsicament una qüestió d’actitud, i que domina l’escenari com poques. Com es nota que és actriu. Des de la dansa, el teatre físic o l’humor tipus stand-up comedy, Mateus es carrega a les espatlles la funció amb seguretat i gràcia. Potser avui estem més acostumats a parlar de violència masclista al nostre teatre, però cal recordar que fa vuit anys no era el més habitual. Des d’una repassada hilarant als contes infantils (“Madre muerta”, “Se casan”, “Chico listo”…), als acudits masclistes o als insults que històricament han rebut les dones, Agnés Mateus combina amb gran saviesa la brometa amb la crítica social i política. Els intermedis audiovisuals de Quim Tarrida retraten paisatges abandonats, ruïnes industrials que amaguen dones mortes: mers objectes o coses que tenim al nostre voltant i que no volem veure.

Mateus i Tarrida necessiten molt pocs elements per crear un gran espectacle: és graciós comprovar que, encara dins del marc de la performance, el treball amb màscares continua sent tan potent. Un pallasso sempre serà terrorífic, per molt que la gent del circ ens intenti convèncer del contrari. “Cabeza de polla” podria ser un simpàtic personatge de la commedia dell’arte italiana: un senyor que cau bé a tothom i que sempre s’acaba sortint amb la seva. Els acudits i l’humor conviuen harmònicament amb ganivets i punyals, perquè una llengua esmolada és tan o més important que una arma. El perill i la realitat sense embuts de la performance xoquen amb les rialles que, cinc minuts abans, ens havien relaxat. Aquest és el talent d’Agnés Mateus, que aconsegueix fer-nos riure i reflexionar a parts iguals, i que sortim del teatre amb una barreja d’emoció i ràbia. Rebota rebota y en tu cara explota és una peça de creació contemporània per a tots els públics que podria estar girant eternament. Ha triomfat per allà on ha passat, i tot aquell que encara no l’hagi vist hauria de córrer a l’Antic Teatre. Especialment els més joves: sempre hem d’escoltar i respectar la gent gran.