Mor Xesc Moll, empresari cultural i activista ecologista de Mallorca

Aquest horabaixa de dilluns de basca, els amics, coneguts i parents, han fet l’adèu cívic a Francesc de Borja Moll Marquès (Palma 1937-2025), en Xesc Moll. Ell va ser una mica de tot però passà per la vida pública com un home discret i de consens en múltiples causes justes al món del catalanisme cultural i social i, amb èxit, a la dèria pionera i altruista de l’ecologisme i la història natural.

Economista de carrera per la Universitat de Barcelona, va tastar als inicis la gestió externa, a la gerència del Diario de Mallorca, controlat pel bisbat aleshores, i durant uns pocs anys feu de polític novell, preautònomic, en la direcció general de Medi Ambient de les Illes Balears, amb els socialistes aliats dels centristes de Suárez, era la pura estrena de la transició.

Com a promotor i capdavanter dels proteccionistes del GOB (Grup d’Ornitologia Balear) -i també de la Societat de Història Natural-, aconseguí moure la compra col.lectiva i la protecció efectiva de La Trapa, un redol verge a la costa d’Andratx. Anys més tard va fer rodat la gestió institucional l’Espai Mallorca a Barcelona.

Ell era l’editor de can Moll, el darrer de la casa, i li va tocar i va voler ésser, a l’hora, editor, llibreter, distribuïdor i escriptor i fou part directiva i responsable de les entitats gremials corresponents. Gestionà la venerable empresa familiar de l’editorial i la botiga emblemàtica llibres Mallorca de Palma, la factoria -segell, xarxa de distribució de llibres en català i la llibreria- no va poder sobreviure tal qual eren les empreses per mor de dues fallides, a 1990 i 2014. Més de 300.000 llibres estigueren en la liquidació. El gran long seller de la casa era la sèrie de Rondaies Mallorquines i l’actiu més gran però de venda ara complexe el Diccionari Català Valencià Balear, que són deu volums. La Nova Editorial Moll, després de la liquidació societària i del fons viu de la casa mare roda amb una nova còrpora financera i amb l’estil dels orígens; te l’artefacte previ de la Institució Francesc de Borja Moll, amb l’activista d’un temps Antoni Mir al timó de patró.

En Xesc Moll ha mort als 87 anys, després de més d’una dècada d’absència de la vida pública per mor de la seva salut corcada ja a la maduresa. L’anomenaven Xesc Moll, perquè feia el mateix nom de qui fou son pare, ‘l’homenot’ del Diccionari DCVB, Francesc de Borja Moll Casasnovas, aliat i hereu cultural de mossèn Antoni Maria Alcover.

A can Moll eren set germans i la nova família d’universitaris va créixer amb la petjada intel.lectual del gran patriarca. Va partit ja, Aina Moll Marquès, llegendària professora de francès i hereva del lingüista, que fou directora general de Política Lingüistica de la Generalitat de Catalunya; abans i jove marxà la traductora Nina Moll, després el politic i radiofonista Josep Moll, també el músic Joan Moll i la llibretera Francisca Moll. Sobreviuen la professora Dora Moll i el químic Victor Moll.