El poeta de l'animació

Se'l coneix pels seus genials experiments amb el so i la imatge en moviment i per haver estat pioner en pintar directament sobre el fotograma. Norman McLaren (Stirling, 1914 - Mont-real, 1987), escocès de naixement i canadenc d'adopció, és el protagonista del tercer lliurament de Petites històries del cinema, un cicle de pel·lícules experimentals i d'avantguarda, que es presenta al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), cada dos dissabtes, fins al 28 d'abril (inici a les 18 hores, entrada gratuïta). "Es tracta d'una programació dirigida a un públic ampli, que inclou des d'adolescents i famílies fins a especialistes. L'objectiu és proposar nous recorreguts per la història del cinema, més tangencials respecte als corrents i tendències majoritàries", explica Jorge Ribalta, responsable d'activitats del Macba i comissari de Norman McLaren i el cinema d'animació, que ofereix un àmplia panoràmica de la producció de l'artista, conegut com a "el poeta de l'animació".

El Macba ofereix fins al 28 d'abril un cicle sobre el cinema d'animació de McLaren

Amb només vint anys, el descobriment de les pel·lícules dels russos Eisenstein i Pudovkin, el va impulsar a experimentar amb el cel·luloide de la mateixa forma que un pintor ho fa amb llenç i pinzells. La seva primera obra, Hand-painted Abstraction, realitzada sense càmera, pintant i dibuixant directament sobre la superfície de la pel·lícula, va fer que el cèlebre productor i documentalista britànic John Grierson el contractés per a la British General Post Office Film Unit a Londres. El 1936 va viatjar a Espanya per filmar la Guerra Civil i en esclatar la Segona Guerra Mundial es va traslladar a Nova York i posteriorment a Canadà, on va començar a treballar en el National Film Board of Canada (NFB). Va ser allà on va desenvolupar la seva faceta d'animador i on va crear les obres que el van donar a conèixer tant per la seva innovadora mirada i la seva inèdita aproximació formal, com pel seu compromís polític pacifista.

Al Macba es podran veure les seves obres més cèlebres, reunides en programes temàtics d'uns 45 minuts de durada. Entre les seves pel·lícules més representatives destaca Neighbours (24 febrer i 24 març), gravada amb una tècnica coneguda com a pixelat, que ofereix una visió fragmentada de l'acció. "La peça, que li va valer un Oscar al 1952, és una crítica del militarisme i les guerres generades pel nacionalisme", assenyala Ribalta. L'interès de McLaren per trobar noves relacions entre imatges i música el va portar a col·laborar amb nombrosos compositors i grans músics de jazz com Duke Ellington i Oscar Peterson. La selecció reflecteix la varietat d'estils i tècniques utilitzades pel cineasta en els seus curtmetratges d'animació,

Dins la sessió dedicada a la música (24 de març), es veurà, entre d'altres, Blinkity Blank, una peça en la qual McLaren experimenta amb l'ús d'animacions intermitents, jugant amb les lleis físiques de la persistència de la visió i de la imatge de la retina.

El programa es clou amb una sessió, titulada Altres animadors, que reuneix quatre obres d'altres cineastes canadencs -Caroline Leaf, Evelyn Lambert, René Jodin i Pierre Trudean- on s'aprecia la influència que McLaren va exercir en les generacions posteriors.