Amb novetats a la Lincoln

A la Tamiment Library de Nova York hi ha l'arxiu de la Brigada Lincoln, la dels voluntaris nord-americans que lluitaren per la República durant la Guerra Civil. ALBA són les sigles d'Abraham Lincoln Brigade Archives: el fons documental més complet per estudiar la participació nord-americana en el conflicte. Inclou els papers de més de 200 brigadistes, fotografies, cartells, microfilms, retalls de diari... Es va fundar el 1975 gràcies a l'Associació de Veterans de la Brigada. Els seus membres, ja nonagenaris, mantenen una activitat contínua, amb exposicions, xerrades, publicacions i passis de documentals. Les següents entrades descriuen algunes de les històries que aquests materials amaguen.

- ANTISEMITISME. Aquest aspecte del feixisme espanyol és un dels capítols més silenciats de la història, des del moment que els mateixos franquistes van veure clar que no els convenia fer-ne bandera de cara al reconeixement internacional. A l'esclat de la guerra, hi havia a Espanya una comunitat d'uns sis mil jueus, molts d'ells escapats de la persecució nazi: d'aquests, uns cinc mil vivien a Barcelona. Amb l' alzamiento, la majoria va exiliar-se de nou; d'altres es van apuntar a les improvisades milícies de partits i sindicats, el precedent immediat de les Brigades Internacionals.

El 1936, els rebels espanyols organitzaren pogroms al Marroc contra la petita comunitat jueva, ajudats per nazis i fonamentalistes islàmics. Queipo de Llano radiava discursos histèrics i antisemites. La comunitat jueva internacional havia de reaccionar. Aquí va un extracte del diari jueu novaiorquès Naibelen, d'agost del 1937: "Una victòria de Franco seria el senyal per a una conflagració mundial. Significaria la maledicció per als milions d'éssers humans que pertanyen a les minories nacionals de diversos països europeus; significaria la mort i la perdició de milions de jueus. Franco no ha de guanyar!". Al voltant d'un terç dels voluntaris nord-americans, gairebé tots els comissaris polítics i la majoria d'oficials de la Brigada eren d'origen jueu.

- COMUNISME. El reclutament de voluntaris per anar a Espanya es féu a través del Partit Comunista. No tots eren comunistes, però durant l'època McCarthy, els veterans foren considerats sospitosos i fitxats per l'FBI. Els documents d'ALBA sovint es ressenten d'aquesta repressió.

- FOTOGRAFIA. ALBA disposa d'un important fons fotogràfic que parcialment exhibeix a través d'exposicions itinerants. A banda de les fotos preses per brigadistes a títol individual, cal destacar els materials de la Unitat Fotogràfica de la 15ª Brigada Internacional, supervisada per Harry W. Randall, Jr. En formen part 1.832 imatges preses entre agost de 1937 i setembre del 1938. Des de fotos de combat a la vida quotidiana dels brigadistes. Inicialment, les imatges es destinaren a les publicacions de les brigades i com a instrument de propaganda per aixecar els ànims i despertar simpaties pel costat de la República.

La infermera Rose Weiner va néixer a Rússia el 1908. En una foto del 1921 veiem familiars i amics davant la tomba d'Alexi Weiner, assassinat en un pogrom a Lyubar per forces contrarrevolucionàries durant la Guerra Civil Russa (1918-1922). Poc després ella i la seva família emigrava als Estats Units. El 1933 es nacionalitzava nord-americana. És impossible saber, pels seus papers, la seva relació exacta amb el comunisme. Però aquesta foto familiar -que documenta l'antisemitisme, la lluita comunista i l'enfrontament civil- deu tenir alguna cosa a veure amb el fet que el 1937 arribés a Barcelona, amb la seva maleta, disposada a servir a la República. Els seus papers esmenten Cabrils i Mataró. Com la resta d'internacionals, el desembre del 38 va haver d'abandonar Espanya a instàncies d'un govern que no volia vulnerar obertament el tractat de no-intervenció.

- IDENTITAT. Passaports, salconduits, carnets... tota mena de papers acrediten la identitat de cadascun dels brigadistes. I tanmateix, a través d'aquests materials hi ha personatges que se'ns presenten borrosos. Fredericka Martin, infermera en cap del cos, intenta localitzar un ex-brigadista noruec que arribà a Espanya com a Oscar Goryan però que, segons sembla, es deia Oscar Telge. Després d'escriure's amb diverses persones, Martin esbrina que el seu nom vertader era Svetan Angelou Kristanov, i no era noruec, sinó búlgar; havia, però, nascut a Iugoslàvia i s'havia exiliat a la URSS probablement el 1923. Un cop contacta amb ell, Martin manté amb Kristanov una correspondència cordial d'ex-camarades amb qui fou potser el metge més respectat dels internacionals. Però les cartes que intercanvia amb altres persones ens el revelen com a un personatge egocèntric, obsessionat per imposar els seus criteris, ineficient i sobretot covard: "el vaig veure tenir atacs de pànic per només sentir el foc en la distància; pànic que només se li calmava quan era lluny del front."

- OBJECTES. A l'arxiu hi ha també uniformes, material audiovisual i fins i tot un fusell. Només els dossiers de Fredericka Martin ocupen 26 caixes; hi ha una carta que escriu a l'ex-ministra anarquista Federica Montseny el 1971: "Nuestros nombres: Federica, Fredericka, son tan raros que me dio placer cuando mis enfermeras en Murcia me mandaron cartas con membrete de Federica Montseny." El febrer de 1938 Martin tornà als Estats Units amb l'escriptora Dorothy Parker i un representant del govern català per recaptar diners per a la República. Ja acabada la guerra, deixà la infermeria i marxà amb el seu segon marit a viure a les illes Pribilof, a 300 milles d'Alaska. Redactà un diccionari de la llengua actòctona, l'aleut. Anys més tard la trobem a Mèxic, casada per tercer cop i recollint informació per escriure la història dels voluntaris sanitaris a les brigades.

- PÈRDUES. Jacob Freeman arribà el maig del 37 a Barcelona provinent de Brooklyn. Tenia 19 anys. El vaixell en què viatjava fou torpedejat quan era a mitja milla de Malgrat de Mar. En una carta als seus pares explica: "Me'n vaig sortir sense ni una esgarrapada, ni tan sols em vaig mullar (...). Si no m'han atrapat amb un torpede és que no ho faran mai." Jack va fer d'escolta, observador i mapista per a la Brigada. Firma un article al periòdic The Volunteer for Liberty d'agost del 38. El mateix mes és ferit de metralla al cap. Mor al front el setembre del mateix any. Hi ha un grapat de cartes de la seva família en què l'intenten localitzar inútilment. El fons d'ALBA documenta les pèrdues humanes i materials d'una derrota.