Brams

Llegeixo una crònica de l'escriptora Ada Castells al diari Avui a propòsit del balanç que set professionals de la Cultura han fet sobre la literatura catalana. L'acte, que s'ha celebrat per quarta vegada, està organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l'espai virtual de literatura catalana de la UOC. Els convidats d'enguany eren l'escriptor Vicenç Villatoro, l'agent literària i autora Anna-Soler Pont, la llibretera Rosa Viñallonga, la traductora Monika Lübcke, l'editor Joan Carles Girbés, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i el poeta (i també crític literari) Sam Abrams. Sobre la intervenció d'Abrams, Castells en destacava: "va carregar, concretament, contra els diaris EL PAÍS i La Vanguardia, que són molt severs en les crítiques a autors en català".

Ja era hora que el valent d'en Sam ho denunciés. I no és l'únic que ho ha fet. L'escriptor Hèctor Bofill, després d'haver rebut crítiques no gaire excelses per la seva última novel·la, també ho deia: "Arribarà el dia en què visquem per fi alliberats d'aquesta crosta d'individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari i que representen un dels molts tributs que paguem per la nostra dependència". És cert. Quan un crític d' EL PAÍS o La Vanguardia se'ns carrega, s'està carregant també el nostre imaginari. Si fóssim independents no ho farien.

Sí que és veritat que hi ha lectors poc patriotes que aspiren a tenir una literatura normal amb crítics normals que no els enganyin. Però per sort, la majoria no. I pensant en aquests, els crítics d'EL PAÍS i La Vanguardia, a partir d'ara, faran bé de lloar qualsevol llibre en català. Que pensin que la literatura catalana és com un fill petit que No Progressa Adequadament. Per això, quan el fill petit faci un horrorós gargotet de coloraines i els en demani l'opinió no li han de dir que és horrorós, com li dirien als altres fills. El que han de fer és felicitar el nen i, tot seguit, enganxar el gargotet a la nevera amb un imant en forma de burro català.