Recomanem

Narrativa

Torna Anna Moner i amb ella els clarobscurs, la ciència i l’art barrejades en una història, El retorn de l’Hongarès, que gira al voltant d’uns crims al París del xix. Com ja va fer en la seua primera novel·la, Les mans de la deixebla, l’escriptora de Vila-real aposta per les foscors del passat –que ara arriben també al present– i per una narrativa sense experiments, tot per a construir el thriller que vol. Els ingredients són els acostumats: assassinats, misteri, investigació, detectius i també forenses, que poblen una novel·la ben primmirada, amb poca dèria pel diàleg i molta per la descripció, guardonada, per cert, amb l’últim Premi de Narrativa Alfons el Magnànim.

Revista

La llibertat d’expressió viu hores baixes al País Valencià i a l’Estat espanyol. Açò és el que podem concloure després de llegir l’últim número de la revista Saó, dedicat als límits –cada vegada més i menys dissimulats– que se li imposen. El monogràfic, coordinat per Andrés Boix, conté quatre articles que dibuixen un panorama poc engrescador: des de la Llei Mordassa a reformes penals o informatives, el cert és que “el pas enrere” és “històric”, com diu Joan Carles Carbonell en un altre dels articles. Això, i també la situació del periodisme valencià, és el que tracta el president de la Unió de Periodistes, Sergi Pitarch, en l’entrevista que clou el quadern. Necessari, tot plegat.

Assaig

El 2014 es complia el dos-cents aniversari de la desaparició de la duquessa d’Almodóvar, Josepa Domènica Català de Valeriola, un personatge amagat darrere de llegendes misògines i oblit parcial. Fins ara. Una sèrie d’autors, coordinats per Irene Ballester, publiquen Dos-cents anys a l’ombra de la duquessa d’Almodóvar, una obra a moltes mans que rescata la figura de l’aristòcrata il·lustrada que, entre el final del segle xviii i el començament del xix, va marcar les terres de Xaló, Llíber i Gata de Gorgos, especialment per l’impuls a la construcció d’escoles per a xiquets i –també i cal precisar-ho – per a xiquetes. Una història que trenca la història, normalment contada per personatges masculins i, és clar, en què les dones tenen un paper subaltern.