Recomanem

DISC

El segon disc d’El Trineu Tanoka després del prometedor però balbucejant Recull d’andròmines (2011) ha complit l’expectativa que s’havia dipositat en ells: han guanyat solvència, s’han desempallegat de l’excessiu pes del rock alternatiu dels 90 i han ampliat la paleta sonora, han incorporat un fum de bones idees (la trompeta de “Diamants blaus”, la senzillesa aparent de “Xica coet”, els riffs de “Déu viu dins la ràdio” i de “L’Home biònic”, la lletra de “Traga pols, gringo” o “Ok Robot”…) i, tret d’alguns lleus defalliments (ai, les lletres encaixades a martellades!), despatxen un àlbum lluent com un sol.

NARRATIVA

Per alguna bona pensada, la narrativa breu que Josep Lozano havia publicat de manera dispersa s’agrupa ara en un volum, prologat per Carme Gregori, que té la virtut de mostrar-nos les diverses facetes i línies narratives de l’autor, una de les nostres millors plomes: de la narrativa història al realisme contemporani, passant pels relats amb una certa càrrega onírica o màgica. Tot i que el lector deu tenir les seues preferències, el nexe del corpus és la solidesa literària dels relats, la riquesa lingüística i expressiva i un domini de l’ofici a l’abast de molt pocs.

DISC-LLIBRE

Entre els projectes que els músics valencians han publicat en homenatge a Vicent Andrés Estellés, aquest té la particularitat de no posar música als poemes, sinó que els recita amb acompanyament musical. La proposta, que també es pot veure en forma d’espectacle, té un risc, perquè Alabajos no és actor ni rapsode, però el cantautor de Torrent se’n surt gràcies a una bona selecció, una recitació sentida i límpida i l’encertat acompanyament amb peces clàssiques del pianista Francesc Gamon. S’hi inclou la transcripció dels poemes i un text del musicòleg Josep Vicent Frechina.