El model trilingüe s’estanca a l’escola catalana per dèficit d’anglès

El model trilingüe a l'escola catalana s'ha estancat en els últims cursos. Va arrencar en 2012 i va créixer, però des de 2016 amb prou feines s'ha mogut. En el curs 2018-2019, els percentatges amb prou feines han avançat en relació amb l'any anterior: el 64,7% dels centres de primària i el 58,3% dels de secundària van impartir almenys part d'una assignatura en anglès. La majoria es van adherir a un programa de formació del Departament d'Educació per a l'aprenentatge en la llengua estrangera basat en projectes. La Generalitat en fa un balanç positiu, però els sindicats reclamen més formació d'anglès per als professors.

CC OO i UGT veuen amb escepticisme la iniciativa, entre altres coses, pels mals resultats que, segons la seva opinió, ha mostrat l'anglès com a llengua vehicular a la Comunitat de Madrid. Un 35,3% dels centres de primària i un 41,7% dels de secundària continuen limitant l'anglès a l'aprenentatge de la llengua.

El sistema educatiu de Catalunya -públic i privat- compta amb 1.309 docents que, sense impartir assignatures específiques de llengua anglesa, estan acreditats per utilitzar-la per impartir altres matèries. La majoria, un 57%, tenen acreditat el nivell B2, el First Certificate de la Universitat de Cambridge o el 5è curs de l'Escola Oficial d'Idiomes. És el mínim requerit. Un 27,1% disposa d'un coneixement avançat (C1) i un 3,20% té el màxim nivell en aquesta llengua per a persones no natives (C2). Un altre 12,2% ha cursat una llicenciatura o grau en Filologia Anglesa.

El secretari d'Ensenyament públic d'UGT, Manuel Valencia, considera que “s'ha passat de l'extrem en què l'anglès era essencial en la normativa de la llei d'Educació de Catalunya (LEC) a abordar el tema de puntetes”. Segons ell, han d'aprovar-se beques perquè el professorat passi temporades a l'estranger per millorar el seu nivell. Manel Pulido, secretari general de la Federació d'Educació de CCOO a Catalunya, apunta que en altres comunitats l'ús de l'anglès com a llengua vehicular ha donat “resultats desastrosos” perquè s'ha demostrat que els alumnes “ni aprenen més anglès ni aprenen la matèria”.

L'institut Rafael Campalans d'Anglès (Girona) imparteix algunes unitats didàctiques d'una selecció limitada d'assignatures en anglès des de fa quatre anys. La secretària del centre, Anna Torrent, és també professora d'aquesta llengua. Encara que reconeix que és massa d’hora per valorar si els estudiants incrementen el seu nivell en l'idioma arran de l'experiència, la veu positiva: “Se senten còmodes i els resultats de les activitats d'avaluació són molt satisfactoris”. Aquest centre es va adherir al programa de formació de la Generalitat per impulsar la metodologia d'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE), que es basa a adaptar parts de les assignatures en projectes per treballar en la llengua estrangera. Explica que l'anglès no és vehicular en el 100% en les activitats: “Si un alumne vol preguntar en català o castellà ho pot fer, però el docent respon en anglès”.

Puildo veu insuficient també l'aposta de l'aprenentatge de l'idioma en si, en les assignatures lingüístiques. “Calen més recursos, demanem el doble de professorat, i les tres hores d'anglès setmanals s'haurien d'impartir dividint la classe en dos grups de 15 alumnes”, afirma. “L'aprenentatge d'anglès el continuen havent de pagar les famílies, si poden i si els interessa, a les acadèmies”, afegeix. Un 75,3% dels especialistes en anglès del cos de professorat tenen un nivell B2 o equivalent (4.695 ensenyants), un 16,13% un C1 (1.005 docents) i un 8,49% (529 professors) un C2. Actualment per accedir al cos docent la Generalitat exigeix com a mínim un B2 a primària i un C1 a secundària.

Errors dels professors

Mark Lapinski, canadenc, és el responsable de l'associació de professors d'anglès a Barcelona TEFL Teachers Educations (BTTA). El seu canal de comunicació principal és un grup de Facebook que agrupa uns 5.000 professors d'anglès, la majoria natius, que treballen o es plantegen exercir a Barcelona. TEFL és un títol internacional que permet per fer de professor d'anglès. “Tinc la impressió que el nivell de molts professors [de l'escola catalana] no és tan alt com hauria de ser, he vist en les anotacions dels meus alumnes errors dels seus professors”, explica Lapinski, que té el títol TEFL i estudis d'intèrpret i lingüística. El professor considera el nivell B2 “insuficient” per ensenyar la llengua i considera que les acadèmies d'anglès supleixen el dèficit de l'educació general en anglès.

Kami Poma, una nord-americana que fa més d'una dècada que és professora d'anglès a Catalunya, lamenta que l'anglès natiu no estigui present en una escola pública basada en la immersió lingüística en català i el castellà sol en l'assignatura de llengua. Poma, que té un màster especialitzat en educació, s'ha plantejat accedir a la plantilla de docents de la Generalitat però el requeriment del nivell de català és una barrera per a ella. “Quantes persones amb el nivell C1 o C2 de català tenen nivell natiu d'anglès?”, es pregunta.