El videoart reflexiona sobre el cosmos al Loop

El festival barceloní medita sobre l’univers i la colonització de l’espai en la seva 17a edició Loop Barcelona, la reconeguda cita amb el videoart, arriba aquest any a la ciutat amb una temàtica fora d’aquest món. El festival reflexionarà sobre el cosmos i la seva futura colonització amb un centenar d’exposicions i activitats relacionades amb el vídeo, una de les disciplines creatives més dinàmiques i efímeres que aquesta fira promourà en diversos espais a la capital catalana. La 17a edició, que tindrà lloc del 12 al 24 de novembre, es repartirà per més de 80 punts d’exhibició: des de sales de cinema independent, museus i centres culturals, fins a un convent. En paral·lel a la temàtica central, la programació de Loop inclourà propostes obertes que mostraran el panorama actual del videoart, en col·laboració amb productores internacionals i amb col·leccions —privades i públiques— d’Europa i Espanya.

La directora artística del festival, Carolina Ciuti, va explicar dijous que van triar el cosmos com a temàtica central ja que és un tema d’actualitat científica i social. “És necessari mirar l’univers, no per plantejar-nos una sortida utòpica de la dimensió terrestre, sinó per imaginar altres possibles maneres de viure a la Terra”, va comentar Ciuti en una roda de premsa a Metrònom, un recinte que obre de nou les portes a l’art experimental, després de 16 anys, com una de les seus d’aquesta fira.

Loop proposa, entre altres coses, un recorregut per diferents espais dedicats a l’art contemporani i a la divulgació científica, en què els visitants trobaran obres d’artistes internacionalment reconeguts. Els organitzadors van destacar algunes peces com First Woman on The Moon, d’Aleksandra Mir, que es podrà visitar al CCCB; Nummer zeven: the clouds are more beautiful from above, de Guido van der Werve, al Museu Picasso, o The bee who forgot the honey, comissariada per Aurélien Le Genissel, que plasma una proposta al voltant del paisatge terrestre “més enllà del problema de la representació i la naturalesa”.

En la presentació del festival, el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Miquel Curanta, va asseverar que el videoart és “una branca de l’art que va prenent més protagonisme”, per la qual cosa va subratllar la importància de visibilitzar-lo.

L’aposta per la creació local no és un tema menor en aquesta edició, que s’inaugurarà amb l’exposició Un dia em vaig creuar amb un meteorit, al centre cultural Fabra i Coats. La mostra, comissariada per Ciuti, fa una anàlisi sobre l’univers “com a eina per representar els desitjos humans, la vida i el coneixement”, mitjançant vuit projectes d’artistes iberoamericans. Aquest any, les activitats s’estendran més enllà de les dates anunciades, amb algunes conferències i mostres al novembre i desembre, relacionades amb el cosmos, en el marc del 50è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna.

La videocreació serà present en recintes com l’Arts Santa Mònica, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Macba, que acolliran diferents propostes, com la peça Madam Pinin del duo italià Masbedo, que parla sobre “el concepte de la bellesa” a través del testimoni d’una dona que va dedicar 5.000 hores de la seva vida a la restauració de L’últim sopar, de Leonardo Da Vinci. A més a més, el pavelló Mies van der Rohe presentarà, per primera vegada al festival, una selecció d’obres de la creadora Klara Lidén, que són part de la col·lecció alemanya Julia Stoschek.