El Govern pretén que tots els locals contribueixin a la promoció comercial

El Govern sembla que ha trobat una fórmula per impulsar les denominades àrees de promoció econòmica urbana (APEU), entitats reivindicades històricament des del comerç i el desenvolupament de les quals fa tres lustres que està encallat a la Generalitat. El Departament d'Empresa n’ha iniciat la tramitació i pretén que tots els propietaris de locals comercials que estiguin dins d'una APEU, estiguin en ús o buides, estiguin obligats a pagar una quota econòmica per finançar les activitats que impulsi. Aquestes àrees podran demanar als seus ajuntaments que millorin la seguretat o la neteja, sempre que assumeixin la despesa extra, tal com dicta la Llei d’Hisendes Locals. Es descarta que assumeixin potestats públiques que impliquin l'exercici d'autoritat, com en el cas de la seguretat privada.

La creació de la figura de l’APEU, també coneguda per les seves sigles en anglès BID (Business Improvement District), ha estat llargament reivindicada pels actuals eixos comercials. Reclamaven una fórmula que acabés amb el que consideraven una injustícia: el fet que l'esforç econòmic d'una part dels seus membres per promoure comercialment una zona o finançar-ne la il·luminació per Nadal acabés beneficiant el conjunt. Per acabar amb aquesta queixa, la Direcció General de Comerç que dirigeix Muntsa Vilalta ha decidit obligar tots els propietaris de locals amb activitat econòmica que formin part d'una APEU a pagar una quota econòmica, amb la finalitat de pagar l'entitat gestora d'aquestes àrees.

No es tracta d'una taxa pública, sinó el que s'ha anomenat "prestació patrimonial de caràcter públic no tributari". L'import el decidiran els socis de cada unitat gestora, però s'ha establert una ràtio segons la qual el propietari que paga més mai podrà desemborsar 21 vegades més que el que paga menys. Els centres comercials es consideraran com una unitat.

Per garantir el pagament, la Generalitat habilitarà els ajuntaments a poder iniciar un procés de constrenyiment contra aquells propietaris que no paguin la quota. Aquestes prestacions seran la base de finançament de les APEU, que podran buscar altres recursos per la via dels patrocinis, les donacions, les subvencions o les ajudes públiques de les administracions.

La constitució de les zones de dinamització dependran dels ajuntaments, que hauran de donar-los vida amb votacions en els seus plens. De fet, els consistoris podran crear d'ofici aquest tipus de zones econòmiques si ho consideren oportú. Però hi haurà altres vies per impulsar-les. Per exemple, s'hauran d'escoltar aquelles propostes que procedeixin d'almenys el 25% dels locals amb accés directe a la via pública en una proposta de les APEU, sempre que representin com a mínim el 25% de la superfície construïda dels locals d'aquesta zona. O ho podran sol·licitar associacions empresarials territorials amb una antiguitat mínima de cinc anys. No s'ha posat límits a la grandària d'una APEU, però quan se’n proposi la creació s'haurà d'elaborar un pla d'actuació d'entre tres i cinc anys. La norma que perfila Comerç preveu que la figura serveixi també per a polígons industrials.

Les entitats gestores d'aquestes zones econòmiques podran proposar als ajuntaments que millorin la mobilitat a l’interior de les àrees o que s'apliquin mesures de vigilància especial. En cap cas, les gestores podran rellevar els governs locals en la prestació de serveis.

Vilalta assegura que l'engegada de les APEU es basa en la col·laboració publicoprivada i reconeix que el procés per preparar l'esborrany de la llei que les regularà "no ha estat fàcil davant la necessitat de ser molt garantista". Un cop entrada la memòria en el Govern, considera que el projecte de llei podria ser aprovat durant l'últim trimestre de l'any per iniciar la tramitació parlamentària. Si hi hagués eleccions anticipades a la tardor, el procediment a la Cambra hauria de reiniciar-se després dels comicis, la qual cosa en retardaria l’aprovació.