L’obra de Subirachs a la Sagrada Família, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional

Quan el 1926 Antoni Gaudí va morir després de ser atropellat per un tramvia faltaven molts anys perquè la Sagrada Família es pogués acabar, ja que del conjunt només s'havia finalitzat una de les façanes laterals, la de la Nativitat. De la resta, res. Per decorar l'altra façana, la de la Passió, la junta d'obres va encarregar el 1986 a Josep Maria Subirachs les escultures que va acceptar fer després d'assegurar-li que no havia de seguir les indicacions de Gaudí. I això li va sortir car. Quan van començar a veure's els primers resultats d'aquells treballs, als quals va dedicar 20 anys de la seva vida, li van ploure les crítiques, i això li va generar greus problemes. Després d'uns quants anys, la Generalitat va reconèixer dilluns aquest treball catalogant el conjunt, d'un centenar de figures, com a Bé Cultural d'Interès Nacional, el màxim que permet la llei de patrimoni català, en la categoria de Monument Històric.

El reconeixement es fa extensible també a les portes de la façana de la Glòria, l'escultura de Sant Jordi situada a la nau central i el semibust de bronze de Gaudí situat al Museu de la Sagrada Família, tot realitzat pel mateix escultor. Segons l'acord del Govern, aquestes escultures “estan dotades d'entitat pròpia i transcendeixen l'obra arquitectònica i hi afegeixen un valor cultural d'alt nivell i qualitat artística”.

Durant dues dècades, després d'instal·lar-se a viure al temple i tenir-hi el seu taller, Subirachs va crear tota una iconografia relacionada amb la Passió de Jesucrist per narrar, gairebé de manera cinematogràfica, els dos últims dies de Jesús de Natzaret: el Sant Sopar, la traïció de Judes, la flagel·lació, la crucifixió, l'enterrament i l'ascensió, entre altres moments que il·lustren el calvari de Jesús, en una narració ascendent que comença a l'esquerra de la part baixa amb l'escena de l'Últim Sopar amb els apòstols i acaba amb l'escena de l'enterrament.

El treball de Subirachs a la Sagrada Família el va marcar profundament per les dures crítiques que va rebre. El maig del 2017, quan al Poblenou els seus descendents van obrir un espai amb un centenar de les 500 obres del seu llegat, no hi havia cap referència a la seva contribució en aquest edifici. “Quan Subirachs tenia 60 anys, que és quan molta gent pensa a retirar-se, i després d'una trajectòria llarga i coherent, va acceptar l'enorme encàrrec de la façana de la Passió, una obra que el va marcar per sempre”, va dir la seva filla, Judit Subirachs-Burgaya.

El 8 de novembre es va obrir un expedient per declarar aquestes escultures béns culturals després que el 19 d'octubre la Direcció General de Patrimoni Cultural emetés un informe favorable. Abans, el juliol del 1969 l'edifici va ser catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2005 la Unesco va reconèixer com a Patrimoni de la Humanitat la façana de la Nativitat i la cripta, les dues úniques zones originals de Gaudí.