Combatre el ‘top manta’

L’agressió d'un venedor ambulant de l'anomenat top manta a un turista a Barcelona ha tornat a desencadenar les alertes per un fenomen que està desbordant molts alcaldes espanyols. La venda il·legal als carrers, habitualment de productes falsificats, no té una solució fàcil tant per l'enquistament del fenomen com pel perfil dels venedors, gairebé sempre immigrants en situació irregular que busquen en el top manta una manera de mantenir-se dins de l'economia submergida.

En grans ciutats com Barcelona, però també a Madrid i moltes localitats costaneres, el top manta no només és perniciós per a l'economia local i els comerciants que paguen religiosament els seus impostos. També ho és perquè ocupa i degrada l'espai públic, que és un bé a preservar. Els habitants de les ciutats tenen la necessitat que carrers, places i parcs estiguin a la disposició de la col·lectivitat i no segrestats per activitats particulars. De la mateixa manera que les ciutats han de regular la invasió de les voreres per part de motocicletes, terrasses o bicicletes, és important que combatin l'ocupació sense control per part de la venda irregular. Sense regulació, l'espai públic tendeix a degradar-se. És font de malestar i aplana el terreny als populismes que assolen la política.

El top manta ha de combatre's, en primer lloc, conscienciant els compradors sobre els efectes perniciosos d'aquesta activitat. En segon lloc, cal fomentar que els qui es dediquen a aquest comerç trobin una sortida en l'economia regulada. Barcelona ha assajat amb èxit la creació d'una cooperativa d'exmanters que ara es dediquen al comerç legal. Una iniciativa pionera però insuficient. I en tercer lloc s'ha de garantir que les forces de l'ordre puguin actuar si tot l'anterior falla. Acoquinar-se davant aquest fenomen i mirar cap a una altra banda, no resoldrà el problema i només contribuirà a crear malestar social.