Lamela processa Trapero i els excaps polítics dels Mossos per sedició

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero per organització criminal i dos delictes de sedició pels fets que es van produir el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i la jornada de l'1 d'octubre. La jutgessa també processa per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior de la Generalitat Cèsar Puig. La magistrada processa, a més, la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició arran dels fets del 20 i 21 de setembre.

La titular del jutjat central d'instrucció núm. 3 ha citat els processats per a una declaració indagatòria el 16 d'abril a les 10.00.

En el marc d'una estratègia premeditada i perfectament coordinada, la magistrada descriu el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils, per dur a terme la secessió. D'acord amb aquest pla comú, Lamela se centra en la utilització il·legal dels Mossos, especialment en els actes que es van produir el 20 i 21 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia de Barcelona i l'1 d'octubre durant la celebració del referèndum. Els Mossos, segons Lamela, es van mantenir al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb una conducta dirigida “a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència”, seguint una pauta anunciada prèviament i públicament pels responsables polítics Joaquim Forn, Pere Soler i Cèsar Puig.

Respecte a la jornada de l'1 d'octubre la jutgessa argumenta i detalla el pla premeditat per la cúpula policial dels Mossos, sota el comandament de Josep Lluís Trapero, per evitar actuar i, “emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat”.

Després d'analitzar les conductes investigades, la jutgessa conclou que Trapero, Soler i Puig formaven part d'una organització criminal on els processats obeïen pautes de subordinació i treball en grup ben definides. La jutgessa recorda els requisits que exigeix aquest tipus penal i que són el de jerarquia, permanència en el temps, coordinació i cooperació, repartiment de tasques i planificació per concloure que els tres processats integraven una organització jerarquitzada “sota una direcció comuna, en la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya”, amb caràcter estable des de ja fa més de dos anys, amb assignació de tasques i amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, que va ser el que, “en suma, va permetre la celebració del referèndum il·legal el dia 1 d'octubre i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d'octubre”.