El Rei afronta la ronda de la impotència

El Rei inicia aquest dilluns l'últim tràmit per determinar si les eleccions del 20 de desembre han estat improductives o si entre el desànim per la complexitat aritmètica i partidista queda alguna escletxa per a l'esperança de salvar l'onzena legislatura amb un candidat que obtingui el suport del Congrés dels Diputats.

En una jornada intensa, el cap d'Estat rep aquest dilluns a la Zarzuela els líders dels primers vuit partits (d'un total de 14 i en ordre de menys a més representació parlamentària) per conèixer de primera mà les seves posicions sobre aquest tema. No obstant això, les aliances de partida i el desenvolupament de les dues rondes anteriors, amb el resultat del debat d'investidura, deixa pocs dubtes sobre les intencions que aquestes formacions porten a la Zarzuela.

Si la política és un estat d'ànim, aquesta tercera ronda sembla que estigui cridada al fracàs. Els partits que són decisius (PP, PSOE i Podem, que seran rebuts dimarts) sembla que ja s'hagin desentès de l'oportunitat d'aconseguir acords de govern i evitar tornar a les urnes. Així, excepte que hi hagi alguna sorpresa d'última hora, les audiències del Rei es presenten com un simple tràmit per verificar el fracàs del procés.

El PP, sense marge de maniobra per formar govern amb els seus resultats i aïllat per la secreció incessant de casos de corrupció, no s'ha mogut des de la nit del 20-D. Convençut d'haver guanyat les eleccions i que els altres tenen l'obligació de donar-li suport, s'ha limitat a ser un espectador del procés. La seva convicció està fixada en el valor dels beneficis electorals del seu immobilisme; la seva estratègia, a assenyalar el PSOE com a culpable del fracàs, i el seu horitzó, en la repetició d'eleccions.

El PSOE, després del seu fracàs en la investidura, a la qual va acudir amb un acord amb Ciutadans, rebutja de manera frontal formar part d'un Govern de coalició amb el PP i es resisteix a les pretensions de Podem. Els socialistes consideren que totes dues opcions són letals per al partit i responsabilitzen el de Mariano Rajoy i el de Pablo Iglesias de no haver pogut aconseguir un acord. Sotmetre's a unes noves eleccions, malgrat les incertes prediccions i les inherents convulsions internes, es planteja com un mal menor.

També Podem, amb les seves confluències, es mostra més interessat en unes noves eleccions, en què aspira a aconseguir l'hegemonia de l'esquerra mitjançant un possible pacte amb Esquerra Unida. El partit de Pablo Iglesias va dinamitar els ponts amb el PSOE el 22 de gener quan va explicar al Rei i als mitjans abans que a Sánchez una proposta de pacte en què es postulava com a vicepresident i nomenava diversos ministres. Després va desqualificar un acord amb els socialistes per la presència de Ciutadans. Però en les últimes setmanes, malgrat que culpabilitza el PSOE d'impedir un govern d'esquerres, s'ha intensificat la incompatibilitat entre les dues formacions.

Aquest procés fallit, no obstant això, ha millorat la percepció entre l'electorat de Ciutadans pel seu esforç a no malgastar la legislatura. Rivera es va oferir al Rei per intervenir entre el PP i el PSOE i després va signar amb els socialistes l'Acord per a un Govern reformista i de Progrés, sobre el qual es va sustentar la frustrada investidura de Sánchez. Malgrat que el principal inconvenient electoral del partit d'Albert Rivera és que li falta estructura fora dels grans nuclis urbans (davant d'un PP que disposa d'organització fins a l'últim poble), les enquestes l'assenyalen com un dels partits més beneficiats davant d'uns nous comicis.