Dulcinea, una princesa per al cavaller

En un moment (potser ja un pèl llarg) d’interregne caòtic, on es deformen i buiden de sentit i contingut moltes coses, un període de “Babel modern”, en paraules de Zygmunt Bauman en un dels llibres ressenyats en aquest especial, un dels pocs senyals positius és la presència i el pes específic que les dones prenen, lentament però inexorable, en la nova societat que està naixent. Són, des de ja fa un temps, les més lectores (69% davant del 59% dels homes, diuen els darrers estudis de Catalunya), però no són encara protagonistes dels llibres en la proporció escaient. Un exemple és el mateix El Quijote de Miguel de Cervantes, de qui enguany es commemora el 400è aniversari de la mort: Dulcinea del Toboso, el gran amor idealitzat de l’(in)feliç protagonista, no parla directament en cap moment de les dues parts de l’obra, no se la sent. Per no tenir, gairebé no té ni passat ni present, si no és en funció de l’(anti)heroi o dels qui l’hi evoquen...

Temps canviats i diferents: l’escriptora i cervantista Carme Riera posa remei al fet, tot imaginant un relat que dóna veu, passat i anhels a la protagonista femenina de la gran obra de Cervantes, qui, per cert, mantingué —tant en la seva vida privada com en la que imaginà com a creador— gairebé un feminisme combatiu, segons defensa també en aquestes planes Jordi Gràcia, subtil biògraf de l’autor. No hi podia haver una princesa millor enguany, doncs, per al cavaller Sant Jordi.