La cultura vol sortir del bosc

El cansament de la Barcelona cultural és el primer gran tema de debat que llança Hansel* i Gretel*, nova revista digital dirigida, d'una banda, a impulsar el diàleg plural i transdisciplinari sobre les polítiques culturals i, de l’altra, a participar en l'elaboració de nous models i realitats. La idea ve de dos dels protagonistes de la gestió cultural catalana els últims anys: Llucià Homs, galerista, cofundador de la fira de videoart Loop i director de l'Institut de Cultura i de La Virreina, Centre de la Imatge durant l'última legislatura, i Félix Riera, productor audiovisual i editor, exdirector de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat i exdirector de Catalunya Ràdio (2012-2015).

La metàfora que inclou el nom de la revista identifica Hansel i Gretel com els creadors perduts al bosc, esperant que la societat torni a tenir consciència de la importància de l'art. “La mare és l’Estat, que segueix considerant la cultura un aspecte superflu, i el pare és el mateix sistema cultural, feble i incapaç de defensar els seus fills i destacar-ne el paper. La bruixa, àlter ego de la mare, representa la política estatal espanyola amb la seva màgia negra en forma d'un IVA del 21%, una llei de mecenatge inadequada i una política d'inversions absent, amagada darrere de la seducció perversa de les llaminadures”, va dibuixar Riera, recordant que les pedretes són les pistes que els artistes van deixant “per ocupar un lloc central en la societat i no romandre perduts en els límits difusos entre el bosc i el camí ocult en la nit”.

Malgrat aquesta suggestiva metàfora, com que es tracta d'una revista en línia, posicionar-se en els cercadors amb un nom ja tan significat serà més complicat. “No serà fàcil, però tenim una estratègia”, va assegurar Homs. Enriqueix aquesta aventura un cartell de signatures rellevants, que inclou els periodistes Josep Maria Martí Font, Xavier Bru de Sala i Pepe Ribas, que va ser fundador d'Ajoblanco; els crítics Joan Minguet i Arnau Puig, el compositor Josep Maria Mestres Quadreny, el dissenyador Claret Serrahima i els arquitectes Jordi Badia i Josep Bohigas, entre d'altres. A aquests se suma un consell editorial format per la periodista Nuria Cuadrado, el poeta i agitador Eduard Escoffet i el gestor cultural Xavier Marcé.

El contingut s'estructura segons cicles temàtics oberts, que duraran fins que hi hagi contribucions interessants, tot i que la revista queda tancada als comentaris i el debat obert al públic es durà a terme a les xarxes socials. Després d'analitzar el cansament cultural, s'abordarà temes com el festival com a espai creatiu o model turístic, el cosmopolitisme cultural, la crisi del sector públic i el paper de la crítica. “Amb l'artista plàstic Ignasi Aballí i el cineasta Albert Serra comencem una secció de diàlegs mensuals entre dos reconeguts creadors. A més, cada setmana publicarem pistes sobre les novetats artístiques, literàries i cinematogràfiques i una selecció de premsa internacional”, va concloure Homs, subratllant que la revista neix amb vocació internacional i els articles es publiquen en castellà o català segons l'autor.