Fernando Trueba: “Ni cinc minuts de la meva vida m’he sentit espanyol”

Fernando Trueba no se sent espanyol, avorreix les identitats i té seriosos conflictes amb el terme nacional. “Mai m'he sentit espanyol, ni cinc minuts de la meva vida”, ha assegurat el director, productor i guionista a Sant Sebastià, en recollir el Premi Nacional de Cinematografia de mans del ministre d'Educació, Cultura i Esports, Iñigo Méndez de Vigo. En un acte que va comptar amb l'assistència de nombrosos companys de professió, el director de Belle Epoque va fer una anàlisi de les tres paraules del Premi Nacional de Cinematografia, que van ser acollides amb un calorós i llarg aplaudiment. El terme premi a Trueba li va recordar de seguida Rafael Azcona, que deia que els premis havien de ser secrets, però amb dotació econòmica. “Aquest premi incompleix la primera part, però feliçment compleix la segona perquè ens va molt bé en aquests temps”. “Els premis fan la gent més feble, més ximple i més vella, per això em fa una certa por”, va afegir el realitzador.

A mi, la paraula que més m'agrada del diccionari és ‘res’ i després ‘desertor’”

On es va detenir especialment va ser en la paraula nacional, amb la qual té un “veritable conflicte”. “A mi, la paraula que més m'agrada del diccionari és res i després desertor. Mai he tingut un sentiment nacional. Sempre he pensat que, en cas de guerra, jo aniria sempre amb l'enemic. Quina pena que Espanya guanyés la Guerra d'Independència. M'hauria agradat que guanyés França. Mai m'he sentit espanyol, ni cinc minuts. Sempre he estat a favor de les seleccions dels altres països, l'únic any que vaig anar amb la selecció espanyola va ser quan va guanyar el Mundial”.

Fins i tot en el terreny cultural, el director reconeix no tenir identitat. “A mi Cervantes m'agrada molt, però no més que Shakespeare o Diderot o Balzac. Per molt que em pugui agradar Velázquez, reconec que m'agrada igual Rembrandt. I no diguem en la música. La que més m'agrada és el jazz, que és l'art americà per excel·lència”. Tot per reconèixer que té veritables conflictes amb la paraula nacional.

Només amb el terme cinematografia se sent més identificat FernandoTrueba. El realitzador es va mostrar en contra de la teoria de filòsofs i estudiosos que l'art té relació amb el sagrat. “L'origen de l'art és pornogràfic, en les arts plàstiques, en la literatura i sobretot al cinema”. Aquí va explicar com el comte de Romanones va encarregar unes pel·lícules pornogràfiques per al rei Alfons XIII, “un gran aficionat a aquest tipus de cinema”.

Trueba va acabar el seu discurs amb una clara i concisa petició a tots els polítics, els partits i els governs de qualsevol color i ideologia: “Llibertat i protecció, cosa que qualsevol ciutadà demana a l'Estat”. “Moltes vegades els ciutadans es desentenen de l'Estat perquè l'Estat es dedica a controlar, a vigilar i castigar en comptes de defensar-lo, a crear uns espais perquè la llibertat i la creació puguin tenir lloc i desenvolupar-se. A Espanya, els governs han volgut controlar la cultura. Jo somnio amb un Institut Nacional de l'Àudiovisual que no depengui de ministeris ni de governs, sinó que depengui de la professió. Somio amb una televisió pública que sigui de debò, lliure i independent al servei dels ciutadans. I, a més, tot això cal demanar-ho a canvi de res, simplement pagant els nostres impostos”.

El ministre Méndez de Vigo, que va escoltar seriós les paraules del premiat, va ressaltar el gran talent del cinema espanyol en moments crítics com els que estem vivint, la seva tolerància zero cap a la pirateria i el suport a la indústria amb el nou sistema d'ajudes que entrarà en vigor al gener. El ministre va dir a Trueba: “Jo sí que em vaig alegrar l'altre dia de la victòria de la selecció espanyola de bàsquet contra França”.

A l'acte hi van assistir, a més de l'equip directiu del Festival de Cinema de Sant Sebastià, amb José Luis Rebordinos al capdavant, el president de l'Acadèmia de Cinema, Antonio Resines, la productora Cristina Huete, esposa de Trueba, el director de fotografia José Luis Alcaine i els realitzadors David Trueba i Daniel Guzmán, a més de representants de la indústria.