El debat sobiranista esquitxa València

Desallotjat del poder i assetjat per la corrupció, el PP valencià ha trobat en el procés sobiranista català una oportunitat per recompondre's davant l'aliança d'esquerres (PSPV-Compromís) que governa la Generalitat. La nova presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha recuperat la suposada amenaça de l'imperialisme català, que tant de rèdit electoral li va donar.

Mentre el president valencià, Ximo Puig, s'ofereix com a intermediari al català, Artur Mas, per encaixar Catalunya en una possible reforma de la Constitució que eviti l'opció independentista, el PP intensifica la pressió presentant el Govern valencià com a còmplice de l'independentisme.

La simpatia del conseller d'Educació Vicent Marzà (Compromís) amb el procés sobiranista, expressada abans de ser nomenat en el càrrec, ha centrat en les últimes setmanes tota l'artilleria del partit de Bonig.

Els equilibris fets per Puig a les seves declaracions, distanciant-se de la idea dels Països Catalans, lluny d'apagar el foc, han estès les flames als sectors independentistes catalans. El conseller de Justícia català, Germà Gordó, de Convergència i Unió, va recriminar dissabte a Puig que rebutgés els Països Catalans i va assegurar que “Catalunya no s'oblida de la resta de territoris de parla catalana”. Fins i tot es va mostrar partidari, en una eventual Catalunya independent, de concedir la nacionalitat a “tots els ciutadans de la resta dels Països Catalans”.

La declaració de Gordó ha servit de catifa per ficar el PP valencià en l'escenari desitjat. Bonig, que va titllar ahir les paraules del conseller català d'“afront” i “vergonya”, va arremetre ahir contra Puig, vinculant aquestes manifestacions amb la seva reunió amb Mas. El PP va instar Puig a “parar els peus” als que “no només volen trencar Espanya, sinó també arrossegar la Comunitat Valenciana”. En cas contrari, “serà la prova manifesta que dóna recer a representants favorables al separatisme”.

Gordó també va trobar ahir una rèplica a Catalunya de Ramon Espadaler, candidat d'Unió Democràtica, que va advertir que “la voluntat de ser nació, malgrat compartir una llengua i història comunes, correspon a la Comunitat Valenciana”.