Eradicar el pillatge

Un any després d'haver iniciat la investigació de l'escàndol, els 60 volums coneguts del sumari del cas Púnica han posat al descobert un vergonyós catàleg del pillatge institucional: contractes municipals manipulats a canvi de comissions il·legals milionàries, requalificacions urbanístiques que afavoreixen determinats amics dels governants, pagament de serveis particulars amb diners públics, finançament de partits per a empreses agraciades amb diverses concessions administratives…

El cas Púnica ha demostrat que, malgrat les mesures legislatives aprovades els últims anys per combatre la corrupció, encara hi ha deficiències en la normativa sobre contractació que permeten amagar les pitjors pràctiques polítiques. La conseqüència és una colossal pèrdua de recursos públics per a l'enriquiment il·lícit d'uns quants.

La punxada telefònica a dos defraudadors fiscals amb comptes bancaris a Suïssa –un dels quals era Francisco Granados, exsecretari general del PP-Madrid, exconseller autonòmic i exsenador, i l'altre, el seu amic constructor David Marjaliza– ha estat suficient per destapar mitja dotzena de trames corruptes que s'alimentaven de pressupostos públics. Aquestes xarxes delictives han funcionat durant anys sense despertar sospites. Fins i tot van operar a ple rendiment quan la corrupció ja era el segon problema que més preocupava els espanyols i quan tots els partits maldaven per demostrar el seu compromís per lluitar contra aquesta xacra.

Qualsevol assumpte que repartís diners públics era propici per a l'actuació dels saquejadors. Des de concursos d'eficiència energètica per estalviar despeses als ajuntaments fins a l'organització de festes municipals, passant per l'adjudicació de parcel·les per aixecar escoles concertades, contractes per al seguiment de notícies a Internet o per al posicionament de les institucions en xarxes socials.

El jutge Eloy Velasco encara té molta feina en una causa que suma 92 imputats, entre els quals hi ha una desena d'exalcaldes, l'expresident d'una diputació provincial i dos exconsellers autonòmics de Madrid. A més, els governs municipals d'una dotzena de grans ciutats estan sota sospita d'haver fet servir diners públics per a la seva promoció política personal. Alguns dels càrrecs esquitxats per l'escàndol continuen ocupant llocs de responsabilitat perquè encara no han estat imputats pel magistrat Velasco i els seus partits mantenen la confiança en ells. La investigació judicial necessita temps, però no és possible que persones que gestionen grans pressupostos estiguin indefinidament sota sospita.

El cas Púnica és l'última prova de com la corrupció escapa encara amb certa facilitat als controls públics; que els delinqüents no temen l'enduriment de les lleis. Així han d'agafar-s'ho els que governen a les institucions: com una lliçó que serveixi d'esperó per accelerar el canvi de la normativa i aprovar mesures que impedeixin als corruptes aprofitar-se dels buits legislatius, encara nombrosos, per al seu enriquiment personal.