Treball diu que els xofers d’Uber són empleats de l’empresa

La Inspecció de Treball de Catalunya ha conclòs després de set mesos d'investigació que els conductors que l'any passat feien servir l'aplicació d'Uber eren en realitat empleats d'Uber Systems Spain, la seva filial espanyola. La institució no ha proposat sancions per aquest motiu a l'espera que els tribunals –la firma s'enfronta a dues demandes d'associacions de taxistes per competència deslleial– determinin si l'activitat de l'empresa és legal o no, ja que no es pot donar d'alta algú a la Seguretat Social perquè dugui a terme una activitat prohibida per la llei. Sí que ha estès, en canvi, actes d'infracció per no haver afiliat quatre treballadors i haver contractat un alt càrrec d'Uber a Europa que és nord-americà i no té permís laboral a Espanya.

La Inspecció de Treball considera que "la relació jurídica que uneix tots els conductors amb Uber no pot ser qualificada d'arrendament de serveis sinó de relació laboral", segons un informe amb data del 9 de març al qual va tenir accés EL PAÍS. La Inspecció afirma que en aquest vincle concorren "els elements o pressupostos constitutius de dependència i alienabilitat propis del contracte de treball", motiu pel qual la companyia hauria d'haver-los donat d'alta.

El document recull que els xofers "són treballadors contractats després de la seva selecció" i que l'afiliació no és "voluntària". Resta importància al fet que no tinguin contracte, ja que aquest és "un mitjà indiciari, però no definitori del vincle". Preguntada sobre aquest tema, l'empresa va ressaltar que sempre ha complert "amb la regulació vigent" i que és "només una tecnològica" que ofereix "la seva aplicació per posar en contacte persones independents".

Dependència i alienabilitat

El més rellevant per la Inspecció és que en la relació entre Uber i conductors hi hagi dependència i alienabilitat. La dependència la veu en el fet que la feina dels xofers "forma part essencial de l'activitat tràfic mercantil" de la firma. A més, "no tenen cap tipus d'organització empresarial, queden inscrits ab initio a l'estructura i l'organització" d'Uber. També considera que assisteixen "d'una manera regular i continuada a un lloc determinat per l'empresa" per "prestar un servei". El centre de treball "el constitueix el mateix vehicle", que circula per una zona fixada per Uber "de forma unilateral". En aquest cas, l'àrea metropolitana de Barcelona.

La Inspecció admet que els conductors "tenen una llibertat d'horari, però com a contrapartida estan subjectes a un sistema de productivitat" fixat per incentius, que es marquen segons "l'interès econòmic d'Uber". Segons la institució, la jornada de feina estava "condicionada pel grau de seducció" d'aquests plusos, ja que "la prestació de serveis seria impensable" sense ells, segons van admetre els xofers qüestionats per la subinspectora encarregada de les indagacions. La tecnològica oferia, entre altres al·licients, entre 10 i 15 euros addicionals per cada viatge fet en certes franges horàries o en determinades àrees de la ciutat.

Quant a l'alienabilitat –que implica que la companyia assumeixi els riscos laborals i s'atribueixi els fruits de l'activitat–, l'organisme l'aprecia en el fet que Uber hagi proveït els seus conductors de mòbils en els quals només funcionava l'aplicació UberPop –l'empresa va adquirir almenys 344 iPhones– i de "personal auxiliar". Aquest últim el conformen, diu l'informe, les cinc persones que la companyia tenia donades d'alta a la Seguretat Social a finals del 2014.

Uber Systems Spain no va registrar cap afiliat durant els seus primers tres mesos de vida. Treball ha proposat que se'l sancioni pel temps durant el qual quatre empleats no van cotitzar, per no haver comunicat l'obertura i el cessament d'activitat als centres de treball i per obstruir la tasca inspectora "en no haver facilitat una dada o document d'una mínima entitat" malgrat que els el van sol·licitar fins a sis vegades.