Urkullu, el primer lehendakari a rebre familiars de presos d’ETA

El lehendakari, Iñigo Urkullu, s'ha convertit aquest matí en el primer president basc a rebre de forma oficial els familiars dels presos d'ETA. La cita amb Etxerat, l'associació que els representa, s'ha produït tres anys després que ETA anunciés, l'octubre del 2011, la fi de les accions armades, i pràcticament al mateix temps que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, assegurava als independentistes, al Congrés dels Diputats, durant el debat de l'estat de la nació, que mantindrà la dispersió mentre ETA no es dissolgui. 

Després de la trobada, en la qual ni el lehendakari ni el secretari de Pau i Convivència, Jonan Fernández, han fet declaracions per part del Govern central, la portaveu d'Etxerat, Maider Alustiza, ha assegurat que les dues parts han segellat un compromís i han fixat una agenda de treball per posar fi a la política de dispersió que s'aplica als reclusos de la banda. Alustiza ha afirmat que durant la trobada s'han aconseguit zones d'acord entorn de la política de dispersió que s'aplica als presos d'ETA. Però, a més, segons ha dit Alustiza, un altre dels "punts de trobada" es refereix a la necessitat de "reconèixer el patiment" dels familiars de presos d'ETA, als quals la dispersió obliga a cobrir importants distàncies cada vegada que volen visitar els seus a les presons.

A més del lehendakari i Jonan Fernández, han estat presents en la trobada la directora de Víctimes i Drets Humans del Govern basc, Monika Hernando, i per part d'Etxerat, José Ángel Aramendi i Nagore López de Luzuriaga, a més d'Alustiza. Encara que coincideixen en la necessitat que s'acabi la dispersió, el Govern basc i Etxerat discrepen substancialment en els seus plans per incentivar la reinserció, però, a l'espera d'una nota del Govern espanyol en la qual precisi els punts de trobada, l'Executiu que dirigeix Iñigo Urkullu creu que, després de la fi d'ETA, és prioritari canalitzar aquesta consolidació del procés de pau i de la convivència, per sobre de les reivindicacions sobiranistes. I en aquest procés la fi de la dispersió podria ajudar, també, a la reinserció. El Govern basc creu que la via Nanclares és un camí més que raonable per als presos que rebutgen la violència i assumeixen una trajectòria crítica amb el seu passat. Una via que en l'actualitat amb prou feines segueixen 30 dels 400 de la banda. Per Etxerat, la dispersió no té cap lògica, i cal acostar els presos a les presons del País Basc com a pas previ a la seva excarceració.

Alustiza ha dit que la trobada d'aquest matí tindrà continuïtat aviat per continuar treballant en les matèries. Durant la trobada, el lehendakari ha lliurat a la delegació d'Etxerat els seus documents Zuzenbidea i Hitzeman, en els quals –entre altres mesures– es recullen propostes per a l'acostament de presos d'ETA a presons properes a Euskadi i per facilitar la reinserció social d'aquest col·lectiu.