Teatre de robots per a robots

Gabriel Calderón (Montevideo, 43 anys) és uruguaià, però cada dia una mica més català. La seva relació amb Catalunya ve de lluny, i amb Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) va obtenir un gran èxit de crítica i públic, i va arribar fins i tot al Festival d’Avinyó. Ara acaba d’estrenar un text calderonià per partida doble: perquè té moltes referències a Calderón de la Barca i perquè l’ha escrit ell mateix. Calderón al quadrat.

AI! La misèria ens farà feliços se situa en un futur en què els actors han estat substituïts per robots i en què la intel·ligència artificial ha anat reemplaçant la majoria de les feines humanes. Tres antics actors reconvertits en regidors d’escenari sobreviuen al soterrani d’un teatre: la seva feina consisteix a encendre i apagar els robots i controlar que tot funcioni. Gabriel Calderón ha escrit una comèdia hilarant i metateatral, una distopia que imagina un futur en què les emocions humanes són regulades amb cura, cosa que converteix els humans en màquines programables. L’arribada d’una jove actriu amb ganes de fer teatre trastocarà la rutina d’aquests actors condemnats a fer de tramoistes.

El repartiment és d’autèntic luxe: Pere Arquillué, Joan Carreras i Laura Conejero combinen la seva resignació per un teatre que ja no existeix amb un esperit funcionarial que els fa anhelar la jubilació. Daniela Brown és la jove que envaeix la seva bombolla amb una il·lusió: que la deixin entrar en el meravellós món del teatre. Som davant d’una comèdia de ciència-ficció, on el text es diu amb molta rapidesa i la direcció de Calderón converteix els seus actors gairebé en personatges de dibuixos animats. Joan Carreras està espectacular en el seu rol d’actor sobreexcitat a causa dels reguladors emocionals (amb la gestualitat pròpia d’un nen hiperactiu) i Laura Conejero té un monòleg sobre com caure per una escala que és una meravella. Daniela Brown surt victoriosa d’aquest combat amb aquests tres monstres, i Pere Arquillué s’ho passa bomba en un registre còmic al qual no ens té acostumats.

En un món on els robots són cada dia més humans i els humans ens assemblem cada dia més als robots, les preguntes que llancen Calderón (de la Barca) i el nostre Calderón actual no poden ser més pertinents. I és que, malgrat tots els avenços tecnològics, seguim vivint en el gran teatre del món.