Alosa: “Hi ha gent a qui no li crida la nostra música, però és acostumar-se a sentir una cosa nova”

Irene Romo i Giulietta Vidal van penjar un vídeo a Instagram sense pensar-s’ho gaire. Assegudes a terra i amb res més que veu i mans, van compartir la que seria la seva primera cançó, ‘A la voreta del foc’. La publicació es va viralitzar i acumula gairebé set-centes mil visualitzacions. Dos anys després, amb un EP guardonat com a millor disc de folk als Premis Enderrock i amb diverses col·laboracions amb artistes de l’escena catalana, el grup Alosa es consolida preparant el seu primer àlbum.

“Fem música d’inspiració d’arrel, perquè dir que fas música tradicional potser és una mica agosarat. La gent que en sap molt ens diu que no és tradicional com a tal; nosaltres fem la nostra pròpia versió amb el que ens surt”, diu Vidal. El duet, que combina veu, violoncel i percussions com la pandereta, el pandero o l’almiret, va néixer al Taller de Músics. “Vam tenir una amistat amb una connexió molt gran des del principi que després va acabar sent-ho musicalment, també. Intuíem que faríem coses juntes i en teníem moltes ganes, però no ens imaginàvem Alosa. Això és el millor que podria haver passat”, afirma Romo. A part de Manel, Antònia Font i icones del pop espanyol com Julieta Venegas o Alejandro Sanz, un dels seus grans referents és Coetus, un grup de música tradicional i ibèrica. “A partir d’ells hem volgut investigar més en aquest àmbit i a nivell d’instruments. És un gènere que ens sentim molt nostre, l’hem viscut a través de les cançons tradicionals catalanes que ens ressonaven”.

D’entre l’onada urbana actual del panorama català, Alosa destaca amb sonoritats diferents i suposen un aire fresc dins la indústria. “Que no sigui el que s’escolta pot ser contraproduent, té la cara bona i la dolenta. Però tampoc ho veiem tan diferent del que es fa. És un so que tenim molt arrelat, per nosaltres és com un dia més a l’oficina”, comenten, i la Irene afegeix: “No ens preocupa el que pensin del nostre projecte. Ja ens hem trobat amb gent que ens diu que no els crida. Molt bé, ja et cridarà, perquè farem una música que espera’t. Ens hi trobàvem molt al principi, suposo que és acostumar-te a sentir una cosa nova”. A la seva discografia, però, hi ha espai per tot. Des de cançons com ‘El forner’ on demostren l’essència del grup, fins a la rumba de ‘Nenes de ciutat’ amb ‘Habla de mi en presente’ o el versionat ‘Aseregé’ amb Svetlana. “Seria molt sorprenent que de sobte féssim un reggaeton guarro en el pròxim disc. No tirarem gaire per aquí, però sí que estem fent un nou so. És fer créixer Alosa i la sonoritat versàtil que tenim”.

Fa un any van treure Oh lai l’om, el seu primer EP amb quatre temes que va guanyar el Premi Enderrock a millor disc de folk. “Que tot vagi tan bé no ens espanta, al contrari. Que ens votessin va ser molt especial, un moment en què se’ns va donar molta confiança. Ho estem vivint amb molta naturalitat”, expliquen. Ambdues treballen puntualment de professores de música i, de moment, continuaran compaginant classes, assajos i bolos. Després de la gira d’estiu, presentaran el seu àlbum de debut de la mà de Ceràmiques Guzmán, la discogràfica de Manel, amb un concert a l’Auditori de Barcelona. “Tocar en directe ens encanta, és quan estem més connectades i presents. En aquell moment, realment la música ho és tot”.

Podeu escoltar l’entrevista sencera al Tot és comèdia.